LA MURALLA

LA MURALLA

*

26-11-13

*

Ha vingut el pintor Josep Maria Rosselló i m’ha portat aquest quadre, d’una col·lecció seva sobre la muralla romana de Tarragona.

De seguida m’ha agradat i m’ha fet pensar el penúltim poema del meu llibre “La muralla” ( Columna-Àuria). És un llibre que veu la muralla com una persona estimada, ja en la seva maduresa. Un monument, a l’inrevés de les persones, resulta més valorat  com més anys té. Paradoxes.

“Després que em mori, serà així, la tarda, / blava i encesa, d’un granat intens, / lenta i tranquil·la sobre un mar tan dens / que cap mirada no s’hi enfonsa. / No hauran encès els llums a la muralla / i passarà una noia sense pressa / que no sabrà que em sobreviu. ///  No sé si enyoraré aquest mur tan aspre, / ara que es fon per mi, sense calor, en silenci, / que fuig sense sentir, sense ser vist / sinó per un poeta que el va escriure / per donar fe del goig d’haver viscut / alguns anys contemplant-lo de passada. ///  No sé si enyoraré la noia anònima / que veig avui per última vegada / mentre camina pel carrer, / muralla amunt, pensant la vida. ///  La tarda serà bella com el somni / del cos sobre la pedra. “

Olga Xirinacs- “La muralla”.

*

Composició de Josep Maria Rosselló sobre la muralla.