A MANERA DE 'DOODLE'

A MANERA DE ‘DOODLE’
*
10-11-13
*
La reunió era tensa, violenta a estones. Em feia por. En els mateixos documents informatius vaig dibuixar aquest ‘doodle’, que em va ser refugi per un moment.
*
MENTRE DURA LA REUNIÓ
:::
Crido Cernuda i Pessoa,
l’un enyorat de Sevilla,
l’altre al despatx de Lisboa,
tots dos inquiets, tots dos tristos:
costa molt de passar el temps,
en un cas per la distància
i en l’altre per l’existència.
No vau tenir el que volíeu,
que el desassossec mossega
amb geniva incandescent
la tendra vora inconscient
del pensament que s’envola,
i que l’angoixa empresona
amb cruel desfasament.
¿Heu viscut hores felices?
¿Sou fidels al pensament
que apunteu als vostres llibres?
Vau ser al món, dipositats
per les mans que no precisen
consell ni consentiment.
Penseu, per això us invoco,
que en llegir em sou memòria,
secret, mirall, confident.
*
7-11-13
*
Postal collage d’OX



11 comentaris:

Pilar ha dit...

En fer gargots ajudem el subconscient a crear. M'agrada el teu i les al·lusions que conté.

Carme Rosanas ha dit...

Que bé que dels teus gargots en surti un escrit com aquest!!!

I gràcies per compartir-lo!

M. Roser ha dit...

Suposo que és una bona manera de "fugir" d'una reunió tediosa, escriure versos...
Bona setmana, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Si com aquell que no ho vol has bastits aquests versos, quan t'hi possis de ple podrem llogar cadires.

Helena Bonals ha dit...

"que en llegir em sou memòria,
secret, mirall, confident", a mi també em passa amb Pessoa!

Sílvia ha dit...

M'agrada aquest refugi que vas trobar en els versos.

novesflors ha dit...

La distància dol; l'existència, també.

Relatus ha dit...

Carai, alguns fem gargots i d'altres feu poemes com aquest :)

Montse ha dit...

Com la Pilar i la loreto, jo també faig gargots a les reunions tedioses. I de vegades, omplo les lletres de tinta. Per exemple, totes les O, totes les D, les P... i quan ja no em queden lletres per omplir, transformo les H, les X i les Z en petits monstres. Com m'agradaria canviar els gargots per poemes com els teus!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Fer dibuixos o gargots no és el mateix que escriure uns versos o un poema sencer.
Dibuixar no passa pel conscient, escriure com ho has fet tu, sí...

Joan Josep Tamburini ha dit...

¡Uy! La de gargots que he fet a les reunions. Però versos mai. Els gargots, moltes vegades, volen il.lustrar tonteries que crec han dit. Una abraçada: Joan Josep