*
11.5.10
*
Mandrosament arriben, mandrosament; i amb quina calma es mouen, des de ponent. Boires de tarda molla, sense fer vent, s’estiren grises, blaves, cap a orient. Perspectiva infinita, que es va movent i forma llargues bandes serenament; es lliguen i es deslliguen, es van desfent i es barregen amb blanques nuvolades més altes que empeny el vent, no pas a ran de terra: quiet el moment, quieta l’aigua marina, clar el pensament.
Dama de blanques boires, tarda dorment, vet aquí els anys que passen calladament. T’han portat moltes roses, lliris, clavells, muguet i carolines, i crisantems. T’han arribat molts llibres que has anat fent, com qui puja l’escala, record latent de la infantesa dolça, de la impacient joventut que arribava, desfici urgent; de passions contingudes amb plor silent, com les fulles de rosa que la brisa arracona i la pluja pren. De llarga companyia tendra i prudent, de fills amb mans de lliri i ulls resplendents que s’obren a la vida, cristall i argent; i les nétes que neixen, amb rosada fecunda, cel amatent que vetlla les estrelles que van creixent, els jardins que ens acullen i també els que es van perdre ja fa molt temps. I un plançó que corona, petit, valent, la vida de la dama de les boires de tarda en avançar lent; la vida que es demora, que es va fonent; que avui, onze de maig, els anys va fent, setanta quatre són, no pas com la figura que ens mira tendrament: els núvols que amenacen posen ombres al front i cobreixen de pluja les hores descendents. Dama de blanc i cabell negre, discreta i amatent, un dia, a poc a poc, veuràs la neu dels àlbers que et pren tot somrient.
*
*
*
Mandrosament arriben, mandrosament; i amb quina calma es mouen, des de ponent. Boires de tarda molla, sense fer vent, s’estiren grises, blaves, cap a orient. Perspectiva infinita, que es va movent i forma llargues bandes serenament; es lliguen i es deslliguen, es van desfent i es barregen amb blanques nuvolades més altes que empeny el vent, no pas a ran de terra: quiet el moment, quieta l’aigua marina, clar el pensament.
Dama de blanques boires, tarda dorment, vet aquí els anys que passen calladament. T’han portat moltes roses, lliris, clavells, muguet i carolines, i crisantems. T’han arribat molts llibres que has anat fent, com qui puja l’escala, record latent de la infantesa dolça, de la impacient joventut que arribava, desfici urgent; de passions contingudes amb plor silent, com les fulles de rosa que la brisa arracona i la pluja pren. De llarga companyia tendra i prudent, de fills amb mans de lliri i ulls resplendents que s’obren a la vida, cristall i argent; i les nétes que neixen, amb rosada fecunda, cel amatent que vetlla les estrelles que van creixent, els jardins que ens acullen i també els que es van perdre ja fa molt temps. I un plançó que corona, petit, valent, la vida de la dama de les boires de tarda en avançar lent; la vida que es demora, que es va fonent; que avui, onze de maig, els anys va fent, setanta quatre són, no pas com la figura que ens mira tendrament: els núvols que amenacen posen ombres al front i cobreixen de pluja les hores descendents. Dama de blanc i cabell negre, discreta i amatent, un dia, a poc a poc, veuràs la neu dels àlbers que et pren tot somrient.
*
*
Collage d'OX
11 comentaris:
M'agrada aquesta biografia condensada, m'agraden aquestes boires que es van fent i desfent serenament, m'agrada la força d'aquesta rima en ent, m'agrada passar a llegir-te atent (atentament?)
Per molts anys, Olga!
La dama de les boires de tarda
continua vital i resplendent
per obra i gràcia demostrada
in secula secolorum, amen.
Per molts anys i que vinguin bons.
Avui sí: Per molts anys!
Quina sort que tenim de compartir la bellesa de cor de la Dama de la Boira de Tarda... Preciosa metàfora de la teva persona estimada.
Simplement felicitats Olga!
Francesca, la Francesca de la traducció
Per molts anys, Olga.
Et dessitjo el millor
rosa
Felicitats Olga!
Quantes sensacions condensades en tan poques línies!
Al meu bloc hi ha un regal per a tots els visitants, hui especialMENT per a tu.
Moltíssimes gràcies, benvolguts tots, perquè heu volgut deixar les vostres felicitacions i comentaris, que em conforten el dia d'avui. És un dia lluminós amb tendència a mestral, i vosaltres el feu encara més resplendent.
moltes felicitats Olga !!!
Petons,
Per molts anys, Olga. Molts i bons!
Isabel
Aquest matí l'he llegit de corre-fuig perquè me n'anava a treballar. Però se m'havia quedat un regustet al tast que m'ha fet tornar. Era la forma com la salmòdia amb ment m'ha anat fet empassar, magí endins, la decadent dama de la tarda boirosa.
Deliciós.
Salut i Terra
Estic amatent,
esperant aquest moment
quan l'esclat de la primavera
renova el seu mantell
omnipresent que omple de flaire
l'aire rogent
mentre esperem obrir la ment
per inundar-nos de coneixement.
Publica un comentari a l'entrada