*
Contribuent capficat, acariciant el somni infantil de fugir del planeta Terra i anar a viure a qualsevol asteroide no contributiu. Dubta, però, de poder aconseguir el crèdit necessari. Pensa, també, escriure una carta a sa majestat (Borbó, que encara hi creu) perquè ell i tota la família i servei, i guàrdies, i un llarg etcètera són en un planeta on el tracten a cos de rei a costa del mateix contribuent capficat i de tants altres com ell. En fi, no sabem com s’ho farà el pobre paio. El rei, sí que ho sabem.
*
*
Collage d’OX
5 comentaris:
I tant que ho sabem! Com sempre ha estat i segueix sent al s.XXI
És en situacions de crisi quan sorgeixen grans canvis. Si després de tota la que ens està caient no ens mobilitzem i ens plantem, faran amb nosaltres el que voldran per sempre més.
Si al capdamunt de la piràmide social hi tenim tota una nissaga que vieun sense fore cop, com volem predicar la cultura de l'esforç i ser creïbles?
Confiem en la força del vot del seny, tot i que molt em temo que no tothom ho veu igual. Recordeu les darreres eleccions, amb el tema de Renfe que ens va deixar tirats durant mesos i mesos? Doncs molta gent del Baix Llobregat, tot i que en va patir força les conseqüències, van votar el que voten sempre.
Què faran, ara, em pregunto? I no vull ser pesismista, eh!
El que s'ha de fer ja ho sabem. Però hi hauríem de ser tots...
No entenc com el senyor Rodríguez, tan entestat ell en treure'ns del dèficit, no ha començat per escapçar (un verb més que adequat en el cas de testes coronades) per la casa reial i proclamar una república barateta, que no bananera, que d'això últim ja en som. Però vaja! no sé pas perquè me n'estranyo!
Publica un comentari a l'entrada