*
Moments abans de saber la mort dels bombers que apagaven el foc als Ports de Tortosa, érem al bosc i amenaçava tempesta de ponent.
El bosc, enguany, fa pena: centenars de pins arrencats de soca rel per les ventades de primavera. Encara amb les agulles verdes, arrapant-se a la vida, però arrossegant i alçant enormes pans de terra en la seva caiguda, arrels enlaire i, en la foto, es diria que braços en creu. Observem, despullat, el fons on s’arrapaven, on havien crescut fins fer-se enormes i saludables.
El meu homenatge als professionals morts, als ferits i a tantíssima gent que intenta controlar incendis. A tanta gent que pateix: la mort del bosc i la mort al bosc, moltes vegades deguda als instints assassins dels que sempre queden impunes.
Que aquesta creu sorgida al cor de la muntanya de manera involuntària serveixi de memòria per a aquells que donen la vida pel bosc.
*
Moments abans de saber la mort dels bombers que apagaven el foc als Ports de Tortosa, érem al bosc i amenaçava tempesta de ponent.
El bosc, enguany, fa pena: centenars de pins arrencats de soca rel per les ventades de primavera. Encara amb les agulles verdes, arrapant-se a la vida, però arrossegant i alçant enormes pans de terra en la seva caiguda, arrels enlaire i, en la foto, es diria que braços en creu. Observem, despullat, el fons on s’arrapaven, on havien crescut fins fer-se enormes i saludables.
El meu homenatge als professionals morts, als ferits i a tantíssima gent que intenta controlar incendis. A tanta gent que pateix: la mort del bosc i la mort al bosc, moltes vegades deguda als instints assassins dels que sempre queden impunes.
Que aquesta creu sorgida al cor de la muntanya de manera involuntària serveixi de memòria per a aquells que donen la vida pel bosc.
*
*
*
La força del vent. V. Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada