INCENDIS

*

INCENDIS



A migdia, la brisa esperada mou les branques febles

on salten els ocells de potes fràgils;

empeny les papallones mansament,

i les abelles, i les flors madures que s'espiguen

radials i altives sota l’aire en flama.



Sento la merla inquieta escorcollant les fulles

sota l'avet que mansament verdeja,

vent de migdia, marinada encesa:

passa el fum lentament, sepulcre ardent de la natura.


Des d’aquí on sóc em sobren les paraules

que algun dia veuràs: l'aire les porta,

atroç i desfermada aquesta força viva

que devora l’entranya i la volada i s'obre pas

amb gest irracional, duríssim i titànic.


Arribarà potser l’incendi als teus ulls líquids,

portal feliç que prefigura els somnis,

però ets molt lluny per morir amb mi,

que moro en cada bri de molsa, en la vida petita.


Porto plomes caigudes de les aus en vol, també d'aus mortes

en atacs sanguinaris. Porto l'olor d'espígol i de boix,

l'aspre olor de terra i la severa plenitud del teix,

i un batre d'ales transparents a l'aigua,

fletxa brunzint, metàl·lica textura.


Sembla que el món bategui al meu compàs

però és el món que em mana, cendra i ala,

món que escriu i es detura en un incendi

sense refugi i sense tu, la llum de mar perduda.

*

juliol 06