*
LA TORRE DEL MORO
Resisteix tempestes i ventades. Cada vegada pels seus ulls buits es pot veure més paisatge, perquè finestres i portes ja es van estellar fa anys o algú en va fer foc. En aquest punt alt, 950 metres, obert a les ventades i boires que pugen gairebé cada tarda de La Mussara, hi ha el que en diem la Torre del Moro i que en realitat és la casa Grau, ara esquelet amb els seus amples balcons de queixals descarnats, refugi d’espectres que baixen dels Motllats o arriben de les masies enrunades que s’escampen pel terme.
La Torre descansa entre amples i rossos camps de cereals, ara encara per segar, escolta els ramats que s’endinsen als boscos i veu, com ahir nosaltres, un cérvol amb cornamenta completa que desapareixia entre el pi roig. La Torre, al vessant dels Motllats, presideix també l’espessor magnífica de la Serra del Pou. Vigila amb els seus ulls morts el fantasmal campanar de La Mussara, un altre punt de resistència a frec de la mort imminent.
Per això la boira és compassiva: amortalla, unes vegades amb espessors grises, altres a la posta, amb suaus esfuminats rosa i nacre.
Resisteix tempestes i ventades. Cada vegada pels seus ulls buits es pot veure més paisatge, perquè finestres i portes ja es van estellar fa anys o algú en va fer foc. En aquest punt alt, 950 metres, obert a les ventades i boires que pugen gairebé cada tarda de La Mussara, hi ha el que en diem la Torre del Moro i que en realitat és la casa Grau, ara esquelet amb els seus amples balcons de queixals descarnats, refugi d’espectres que baixen dels Motllats o arriben de les masies enrunades que s’escampen pel terme.
La Torre descansa entre amples i rossos camps de cereals, ara encara per segar, escolta els ramats que s’endinsen als boscos i veu, com ahir nosaltres, un cérvol amb cornamenta completa que desapareixia entre el pi roig. La Torre, al vessant dels Motllats, presideix també l’espessor magnífica de la Serra del Pou. Vigila amb els seus ulls morts el fantasmal campanar de La Mussara, un altre punt de resistència a frec de la mort imminent.
Per això la boira és compassiva: amortalla, unes vegades amb espessors grises, altres a la posta, amb suaus esfuminats rosa i nacre.
*
*
Foto d'O. X.
2 comentaris:
Bonic article, Olga!
Allò que ara em ve al cap de la Torre del Moro és un antic grafitti: "Cada català, 4 fills". Ara no toca, temps de crisi =)
Bon dia, amable comentarista,
m'alegra que participis del gust espectral d'aquesta autora.
Això dels 4 fills (o més) sembla un consell de la secta que ja sabem.
Publica un comentari a l'entrada