*Tenim el privilegi de veure florir les carolines (coronilla) als contraforts dels Motllats, a Mont-ral. Els camins salvatges ofereixen una exuberància groga i fragant en tota l'amplada i l'alçada. La carolina pren cos i s'escampa en un espectacle bellíssim quan la traspassa el sol de mitja tarda. A banda i banda la verdor severa de pins i teixos. Aquí encara hi podem trobar el teix.
El teix autòcton (taxus baccata) és un arbre admirable, robust i fràgil alhora, i amb tantes propietats que ocuparien llibres sencers. Antic i venerat, emergent de llegendes i segurament dissenyat pels déus pastors, guardava ermites, pous i cementiris. Les seves arrels, diuen, es fiquen a les boques dels morts, i per això també és temut. Tòxic tot ell menys l'anella taronja del fruit, a Astúries es creia que per aquesta mateixa raó exercia funcions higièniques i antivíriques; pensem en els pelegrinatges camí de Santiago, per exemple. Eradicat després perquè afirmaven que enverinava els ramats, cosa no comprovada. De tota manera, és antic símbol d'immortalitat.
Del teix s'extreu el taxol, poderosa substància que combat determinats càncers, molt efectiu en els de mama i ovaris, i en els casos de sida. El taxol va ser descobert el 1971 a la costa del Pacífic i ara ja s'ha pogut sintetitzar en laboratoris. Valuosíssim, doncs. En queden pocs, però a Mont-ral n'hi ha algun de notable. Els iniciats ho saben, i també saben que cal preservar-lo i preservar l'espècie.
A la catedral de Tarragona en tenim un de venerable, precisament al costat del pou de glaç medieval.
El contrast entre les aèries, lluminoses i oloroses carolines, i la foscor severa dels teixos al camí, fa dels racons feréstecs de Mont-ral una delícia que cal protegir després d'haver-la contemplat.
*
*
*
Somni de carolines. Fotografia d'O.X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada