*
Continuació.
*
La Mosca Gran xuclava el dit de la Roseta i el trobava bo. Movia la trompa buscant els granets de sucre i es trobava a gust sobre la suau escalfor del dit. No se n'hauria mogut. També es mirava els ulls de la Roseta.
- ¿On vius? - tafanejà la Roseta.
- Al costat del niu de les tórtores, a la branca del davant del teu balcó.
- Fantàstic. Deus veure les finestres dels veïns...
- Totes. No em perdo res.
- Doncs farem un tracte. Cada dia et guardo coca d'anís amb sucre i tu m'expliques què fa el Rafa del pis de sota. El Rafa és...
- Ja el conec, i no en vull saber res. Ens mata així que ens veu. Jo no hi entro. En canvi, a la casa del costat, paret per paret amb la teva, hi viu un noi que té un formiguer, un terrari amb granotes i sargantanes, un...
- ¡Què dius! Si totes aquestes bèsties són enemigues teves... Se't cruspiran.
- Doncs t'equivoques. Ens ha preparat una caixa amb mel, on no arriben les bestioles que t'he dit, i hi anem les papallones i les mosques. Ell ens retrata i...
- ¿Que us retrata? Li has de dir que em vingui a veure. ¿Saps que jo retrato ocells?
*
Continuarà.
*
Dibuix d'O.X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada