*
Dimecres Sant i l'ambient és recollit a la força per la pluja continuada. Però la sensació és de festa. Els personatges de la Passió, al seu temps, ja devien sentir el neguit dels mals pressentiments, de tot el que es remorejava, de les maquinacions sinistres.
Aquí entre nosaltres la devoció és llunyana i el record i evocació inexistents. Tot és -sol ser- llum i color, i les gitanes romaneses s'apoderen del Balcó i de les terrasses a la caça del turista que arriba en ramats bovins. Un galdós fòrum intercultural.
Imaginem que no hagués plogut, per això escric la nota de l'any passat: ahir al vespre vam voler veure l'església de Sant Miquel, on es preparaven per baixar dos misteris fins a Sant Francesc. La majoria del públic eren gitanos locals al voltant de l'església; gitanos acompanyants dels portadors de misteris. Carrers alts de la ciutat. Carrerons estrets i personatges de Pasolini entre balcons florits, humitats, bars de putes i balconets mísers on es veia el cap tapat d'alguna marroquina.
En intentar entrar a l'església, on alguns homes es preparaven per carregar els 'passos' ajustant-se les faixes, un energumen ens va fer fora a fums de sabatot. ¿Potser es pensava que robaríem l'església buida? Vicenç i jo vam fugir dient pestes dels homes i de les seves processons. Ja s'ho farien.
Avui -si no plou- hi ha la processó del Dolor des de sant Joan, també al vespre. Sonaran els macabres tambors de la mort i retrunyiran a les façanes i potser al fons d'algunes ànimes, provocant la inquietud. Un retronar paramilitar, paorós. Els homes juguen a morts, judicis, sentències, guerres. Les representen i les arriben a fer reals.
Però no serveixen de res. No s'aprèn res. La pau es paga sempre amb la mort cruel.
*
Fragment del Dietari de Setmana Santa.
*
*
Dibuix a tinta xinesa d'O. X. Aprox. dels anys 50-60
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada