*
Parlàvem, a la ràdio, de la candidatura Tarragona Capital Cultural 2016. Ens van adjudicar uns papers: jo vaig triar el de turista que arriba a la ciutat.
Baixo del tren - em refereixo al tren del poble, no al del Camp-. Esbufego arrossegant equipatge per les escales de Renfe primer, i m'ofego pujant les de la ciutat després fins arribar al Passeig. Un matament.
Quan sóc allà m'aturo per reprendre l'alè i miro el mar -vista bellíssima, dirà el turista, ¿qui ho pot negar?-. De seguida un exèrcit de gitanes de la màfia romanesa em ve a empipar, insistent, amb la mà, el got i el cartell de pidolaire. He de marxar del Balcó mirant que no em fotin part de l'equipatge o tot sencer. Més amunt trobaré el banc dels borratxos que em demanaran una cigarreta.
(Elles i ells, aquí, fa anys que manen. La vida els deu anar bé, penso. Mai cap guarda les ha fet fora, perque els guardes no passen, i si passen callen. Treballo davant, ho veig tot el dia).
Però jo havia de parlar com a turista de tren. I en aquest tren, a més, hi van i vénen estudiants i professors tot el curs. Gent que ve del sud aquí, i que va al nord des d'aquí per feina, necessitat o gust cada dia.
Per ara ningú no té solució, i mireu que n'han passat, de governs.
Llavors seré una turista de ramat, de patacada, amb la matrícula gravada al cul, com la de la foto. Aqui, pel que es veu, només es vol turisme de qualitat. L'un no arriba i l'altre es fot.
Sóc constructiva. Vull que tot això s'arregli però, com escrivia ahir, "qui diu les veritats..."
*
*
*
Ovelles a Mont- ral. Fotografia de Vicenç Roca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada