*
LA MERLA DE L’EMILI
*
a Emili Boada, el poeta de la imatge.
*
Cap a l’horabaixa, entre el vidre i l’or,
cantava la merla dins d’un llorer en flor.
L’Emili l’escolta, l’Emili la mira,
mirallet, mirall, de l’ull la nineta
capta aquell moment que l’ocell es gira
i diu lentament: per a tu refilo,
sóc negre i lluent, lleugera m’enfilo.
.
*
a Emili Boada, el poeta de la imatge.
*
Cap a l’horabaixa, entre el vidre i l’or,
cantava la merla dins d’un llorer en flor.
L’Emili l’escolta, l’Emili la mira,
mirallet, mirall, de l’ull la nineta
capta aquell moment que l’ocell es gira
i diu lentament: per a tu refilo,
sóc negre i lluent, lleugera m’enfilo.
.
Diuen antics savis del segle catorze,
que el nom de la merla, tan negra com és,
rima bé amb la perla: deu ser per la joia
que ens porta el seu cant, un goig que només
senten els poetes, i escolten aquells
que encara voldrien que el temps no passés.
.
que el nom de la merla, tan negra com és,
rima bé amb la perla: deu ser per la joia
que ens porta el seu cant, un goig que només
senten els poetes, i escolten aquells
que encara voldrien que el temps no passés.
.
Jardí de l’Emili, jardí de ciutat,
¿tens una merlina que et faci costat?
Segons els escrits dels vells medievals,
d’una monja jove en deien merlina,
i explica el versaire, l’antic Jacme Roig,
que una tarda clara, rient i parlant,
la jove merlina seduí un galant.
.
La merla, merlina, saltant i cantant,
flor de tarongina, les fulles d’acant,
potser és una merla, o potser un encant.
*
*
*
La merla. Fotografia d'Emili Boada.
1 comentari:
Olga, records de l'Emili Boada. Ahir i avui hem estat compartint records i anècdotes en el seu jardí al so de l'aigua i el cant dels ocells.
Publica un comentari a l'entrada