EL PERNIL I LA PELL DE BRAU
a J.G.D.
Mai, en punyetera vida,
aquesta escriptora humil
havia rebut per feina
l'obsequi d'un bon pernil.
¡Ai, fillets, i com me'l miro!,
com busco aquell ganivet,
com en tallo una punteta,
que em deleixo pel tastet.
Això no s'estila, al gremi:
t'engeguen a la punyeta,
tot són enveges pel premi
i sovint fan la traveta.
Però tot nascut de mare
sap que els escriptors mengem,
i que amb una figureta
sí que no ens afartarem.
El més curiós del cas,
és que el pernil en qüestió
-torno a dir que és el primer-
ve d'un col·lega escriptor.
¡Valga'm Déu, la providència,
les set glòries, la ciència!,
perquè miracle veiem
amb saborosa presència.
Bon escriptor, comprensiu:
per tal present, gràcies mil,
perquè ja ho deia l'Espriu:
aparteu la pell de brau,
que ara arriba un bell pernil.
LO GAYTER DEL BALCÓ
Il·lustració de H.C. Appleton per a "Songs of Innocence", de William Blake.
2 comentaris:
molt bona aquesta, quina inspiració matutina
A veure, estimada Olga, si els nostres estómacs són amorosits per aquestes llenques regalades... Bones són les pernilades. Almenys regala'm l'os per al caldo...
Publica un comentari a l'entrada