El finançament fa llufa.
En català fem servir habitualment la paraula "llufa" en sentits diversos. Un experiment fa llufa, vol dir que falla. Un projecte, íd. Et fan la llufa, vol dir que es foten de tu. Et pengen la llufa, vol dir que te la carregues.
Pel dia dels sants Innocents, com és avui, se solien retallar ninots de paper de diari en filera, o en tirereta, com deia certa professora meva de piano. Eren les llufes. Llavors la canalla sortíem ja preparats amb agulles de cap per poder clavar la llufa als abrics dels vianants distrets.
Catalunya sempre ha estat terra de llufes. Des d'abans del 1714 que el país fa llufa.
Vaig consultar un professor de les Castelles i no trobava equivalent al nostre entranyable sentit de llufa. No ho entenen. Però ens l'endinyen.
Ara mateix, a banda que els nostres polítics fan llufa, els altres ens la claven, i ben fonda.
*
Pel sac. Dibuix d'O. X.
2 comentaris:
Ai, Olga, ens la fotran ben fotuda una altra vegada, la llufa i també el llufot: el ZP perquè li pendula l'Estatut, els catalans i la mare que ens va parir; l'Amontillado perquè serveix solament de comparsa als de les Castilles; el Carod perquè, tot i ser el màxim responsable del meu grup polític, no és un dirigent capacitat per dur un partit com ERC i que hauria de representar alguna cosa més que aquesta esquerra saltataulells que ara representa; i ICV perquè tot ho volen fer tan sostenible que necessiten sostenidors... I pel cul a tots! INDEPENDÈNCIA!
Ai mira, que avui m'ha agradat tot.
L'apunt i el comentari.
Salutacions ben cordials.
Publica un comentari a l'entrada