EL PERNIL I LA PELL DE BRAU
a J.G.D.
Mai, en punyetera vida,
aquesta escriptora humil
havia rebut per feina
l'obsequi d'un bon pernil.
¡Ai, fillets, i com me'l miro!,
com busco aquell ganivet,
com en tallo una punteta,
que em deleixo pel tastet.
Això no s'estila, al gremi:
t'engeguen a la punyeta,
tot són enveges pel premi
i sovint fan la traveta.
Però tot nascut de mare
sap que els escriptors mengem,
i que amb una figureta
sí que no ens afartarem.
El més curiós del cas,
és que el pernil en qüestió
-torno a dir que és el primer-
ve d'un col·lega escriptor.
¡Valga'm Déu, la providència,
les set glòries, la ciència!,
perquè miracle veiem
amb saborosa presència.
Bon escriptor, comprensiu:
per tal present, gràcies mil,
perquè ja ho deia l'Espriu:
aparteu la pell de brau,
que ara arriba un bell pernil.
LO GAYTER DEL BALCÓ
Il·lustració de H.C. Appleton per a "Songs of Innocence", de William Blake.
molt bona aquesta, quina inspiració matutina
ResponEliminaA veure, estimada Olga, si els nostres estómacs són amorosits per aquestes llenques regalades... Bones són les pernilades. Almenys regala'm l'os per al caldo...
ResponElimina