FOC, FOC...
*
28-5-15
*
Maig s’acaba i fa dos dies hem tingut dos incendis ben a prop de la
ciutat i de Repsol. Dels piròmans no se sap res. Són invisibles.
¡Des de fa anys! ens hem cansat de dir, repetir, fotografiar i enviar als diaris imatge de les restes
de poda i fogueres que hi ha pels preciosos boscos de la Serra de Prades, que
algú ben segur cremarà abans no arribi a ser declarada Parc Natural. Criminals. Desídia de
la gent, de les administracions, i mala fe dels propietaris de boscos que
deixen les restes de poda a punt pels piròmans. Aquests, així que ensumen el
vent, corren ràpids a calar el seu foc i bavegen de gust. La prevenció brilla
per la seva absència, i això fa desesperar les persones que estimem els boscos.
De restes de foguera en trobem pel més profund del bosc. De restes de
poda, des que és moda arrasar els boscos indiscriminadament per fer-ne estelles,
n’hi ha la mare que...
És inútil que jo ara aporti dues fotos que no són res en comparació de
les infraccions que es cometen per aquests boscos nostres tan amenaçats. Els
breus del diari ja ho diuen, ja: “restos de poda”. Les restes de poda secs
cremen com la pólvora, com aquests, com tants que ningú eliminarà, només el
foc.
*
Fotos d’OX a la Serra de Prades.
12 comentaris:
Al nostre país no hi ha planificació per aprofitar la riquesa dels boscos ni mesures de prevenció que s'apliquin correctament. Tot plegat és un campi qui pugui i així transformem la riquesa paisatgística en cendres.
El que s'està fent als boscos -o més aviat, el que no s'està fent- és un crim i després n'haurem de pagar les conseqüències. Però, quan hi ha crisi el primer que es retalla és la conservació del medi natural i la cultura, que, si fa no fa, vénen a ser la mateixa cosa. I, a cada bugada, un llençol.
Salutacions.
Podrien destinar part del pressupost d'extinció d'incendis, en una bona prevenció.
Doble avantatge: en haver-hi menys focs es recuperaria la inversió.
I estalviaríem en part la destrucció dels boscos.
Olga, el tema dels piròmans és més incontrolable, però si tal com proposes no es troben la pila de llenya "preparada" almenys se'ls dificulta la feina.
He vist llaunes buides de combustible llançades al bosc pels propis llenyataires.
També hi ha els que llancen puntes de cigarreta enceses dels dels automòbils...
Quanta irresponsabilitat resta encara entre els nostres conciutadans.
Encara que sembli inútil, aquestes coses s'han de denunciar per totes les vies possibles. La natura és patrimoni de tots i s'ha de cuidar, sense excuses. Espero que recuperis les forces ben aviat i la melsa es porti bé!
Doncs està molt bé denunciar-ho.
Jo que visc al bosc, m'esgarrifo quan veig aquests munts de llenya de poda a punt per cremar...
i els boscos tarden anys a tornar a ser com eren abans d'un incendi, aquest és el drama, però encara més greu em sembla que un piròman bavegi i senti plaer en veure la destrucció que ell, voluntàriament, ha provocat: això és malaltís;
potser ens convindria fer més cas de les denúncies...
en fi, en tot cas, tu cuida't molt, ;)
A l'estiu els incendis són com una plaga, de vegades petita, però d'altres mortal...
I aquest any amb el poc que ha plogut els boscos estan molt secs, cal anar amb molta cura!
Bona tarda, Olga.
No comprenc com una cosa tan important i preciosa com són els boscos no provoquen una consciència cívica més gran, no puc comprendre aquesta deixadesa ni, menys encara, l'intent de cremar bosc.
Jo tampoc entendré mai aquest crim contra la natura que és cremar boscos. No sé que hi troben els piròmans. No se on s'amaguen. Valdria la pena invertir la xifra necessària per tenir guardes forestals. No hi veig altra remei.
Salut, Olga.
I plou tan poc... Aquest estiu hi haurà llàgrimes, pobres llàgrimes impotents per apagar els focs.
Els inconscients que llencen una cigarreta per la finestra, més dels que sembla, no tenen cap necessitat de sentir-se piròmans però ho són.
Senyals d'alarma. Potser inútils, però lloables. La barreja d'indiferència, avarícia i psicopatia són un còctel explosiu.
Publica un comentari a l'entrada