FLORS QUE
PREPAREN LA TARDOR
*
28-8-14
*
El bosc va
desant els fràgils colors d’estiu i es tanca en ell mateix. Ara apareixen les
floracions robustes i els raïms, per exemple, de l’arítjol, que es penja de les
branques amb filaments efectius i es protegeix amb nombroses punxes. Arítjol,
també dit sarsaparrilla, beguda amb
història canviant i precursora de la cocacola.
El bruc, de suaus coloracions del
rosa al malva i fins tot blanc, de fusta proveïdora de pipes de qualitat. Les
móres maduren a poc a poc, i en alguns
llocs del bosc alt els esbarzers encara són en flor. Les baies de ginebró
encara no han madurat: són al seu primer any. ¿Les trobarem l’any que ve?
Acabo el tercer llibre diari-memòries
del capità de fragata W. Semenoff. Els havia llegit dues vegades abans, perquè
eren de la biblioteca del meu avi Gustau. Fan olor de paper vell, guarden
alguna cosa d’aquell temps. Narren la batalla de Tsushima, que l’armada russa
va perdre contra els japonesos. Del tot interessants. En algun moment Semenoff
es pregunta si un cristià pot sortir a matar els altres. Vella Rússia sota
l’agulla de l’Almirallat, a Sant
Petersburg.
Som a muntanya i no oblidem el mar.
*
Flors i raïm d’arítjol.
9 comentaris:
Aquest estiu també he llegit llibres amb les pàgines esgrogueïdes pel temps, però esplendoroses de pensaments, bellesa literària, llum espiritual!
Estic contenta de compartir amb tu aquestes impressions de finals d'estiu, més calurós que no esperàvem,veient que el teu físic respon adeqüadament als estímuls. Jo, entre d'altres he llegit un llibre molt sensible que m'ha agradat molt i que també m'ha dut a moments passats en la bella, vella ciutat de tots els encants. Es diu La tarde en Venécia. M'ha deixat molt bon gust i la pena per una nova, impossible amiga de temps antics com les pàgines velles.
Em sembla que aquest any les pobres plantes estan una mica despistades...
No saben si és hora de florir o de donar bons fruits, desorientades enmig d'unes estacions que cada vegada són més diferents del que tocaria...
Que bonic això de tenir un peu ( o un pensament) a la muntanya i un altra al mar...
Petonets.
"Som a muntanya i no oblidem el mar", com la lluna no oblida el sol.
El bruc que ara floreix és el bruc boal i més endavant ho farà el bruc de tardor, que a la Fatarella i altres llocs anomenem Xipell, tots plegats amb infinitat de flors delicades que ajuden a les abelles a elaborar bona mel.
Jo dec ser com aquestes flors, m'agrada preparar la tardor, m'agrada que tot comenci de nou... ara a veure si la calor -absent a l'estiu- no ens fa una mala passada.
Quin ramell tan bonic: la imatge i les paraules.
M'ha fet gràcia la teva referència a l'Agulla de l'Almirallat, que jo vaig veure just fa un any. Et poso el que hi tinc posat al peu de la foto d'aquesta agulla: "Des de la plaça Sant Isaac: L'agulla de l'Almirallat.
En record a MONTSERRAT ROIG:
Montserrat Roig a la novel•la L'agulla daurada (1985) al.ludeix a la mateixa agulla perquè va ser escrita a partir d'una estada a Leningrad i que testimonia el setge que va patir la ciutat per part dels nazis."
Veure tot a: https://www.flickr.com/photos/heraldeixample/9529915639/in/set-72157635088915872
Publica un comentari a l'entrada