FLORS QUE PREPAREN LA TARDOR

FLORS QUE PREPAREN LA TARDOR
*
28-8-14
*
El bosc va desant els fràgils colors d’estiu i es tanca en ell mateix. Ara apareixen les floracions robustes i els raïms, per exemple, de l’arítjol, que es penja de les branques amb filaments efectius i es protegeix amb nombroses punxes. Arítjol, també dit sarsaparrilla,  beguda amb història canviant i precursora de la cocacola.
            El bruc, de suaus coloracions del rosa al malva i fins tot blanc, de fusta proveïdora de pipes de qualitat. Les móres  maduren a poc a poc, i en alguns llocs del bosc alt els esbarzers encara són en flor. Les baies de ginebró encara no han madurat: són al seu primer any. ¿Les trobarem l’any que ve?
            Acabo el tercer llibre diari-memòries del capità de fragata W. Semenoff. Els havia llegit dues vegades abans, perquè eren de la biblioteca del meu avi Gustau. Fan olor de paper vell, guarden alguna cosa d’aquell temps. Narren la batalla de Tsushima, que l’armada russa va perdre contra els japonesos. Del tot interessants. En algun moment Semenoff es pregunta si un cristià pot sortir a matar els altres. Vella Rússia sota l’agulla de l’Almirallat, a  Sant Petersburg.
            Som a muntanya i no oblidem el mar.
            *
            Flors i raïm d’arítjol.


9 comentaris:

  1. Teresa Costa-Gramunt28 d’agost del 2014, a les 13:02

    Aquest estiu també he llegit llibres amb les pàgines esgrogueïdes pel temps, però esplendoroses de pensaments, bellesa literària, llum espiritual!

    ResponElimina
  2. Maria Dolors Giral28 d’agost del 2014, a les 14:17

    Estic contenta de compartir amb tu aquestes impressions de finals d'estiu, més calurós que no esperàvem,veient que el teu físic respon adeqüadament als estímuls. Jo, entre d'altres he llegit un llibre molt sensible que m'ha agradat molt i que també m'ha dut a moments passats en la bella, vella ciutat de tots els encants. Es diu La tarde en Venécia. M'ha deixat molt bon gust i la pena per una nova, impossible amiga de temps antics com les pàgines velles.

    ResponElimina
  3. M. Roser28 d’agost del 2014, a les 20:43

    Em sembla que aquest any les pobres plantes estan una mica despistades...
    No saben si és hora de florir o de donar bons fruits, desorientades enmig d'unes estacions que cada vegada són més diferents del que tocaria...
    Que bonic això de tenir un peu ( o un pensament) a la muntanya i un altra al mar...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals29 d’agost del 2014, a les 13:25

    "Som a muntanya i no oblidem el mar", com la lluna no oblida el sol.

    ResponElimina
  5. Josep Gironès Descarrega29 d’agost del 2014, a les 13:53

    El bruc que ara floreix és el bruc boal i més endavant ho farà el bruc de tardor, que a la Fatarella i altres llocs anomenem Xipell, tots plegats amb infinitat de flors delicades que ajuden a les abelles a elaborar bona mel.

    ResponElimina
  6. Relatus30 d’agost del 2014, a les 14:43

    Jo dec ser com aquestes flors, m'agrada preparar la tardor, m'agrada que tot comenci de nou... ara a veure si la calor -absent a l'estiu- no ens fa una mala passada.

    ResponElimina
  7. novesflors30 d’agost del 2014, a les 18:05

    Quin ramell tan bonic: la imatge i les paraules.

    ResponElimina
  8. Albert1 de setembre del 2014, a les 8:03

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Albert1 de setembre del 2014, a les 8:05

    M'ha fet gràcia la teva referència a l'Agulla de l'Almirallat, que jo vaig veure just fa un any. Et poso el que hi tinc posat al peu de la foto d'aquesta agulla: "Des de la plaça Sant Isaac: L'agulla de l'Almirallat.
    En record a MONTSERRAT ROIG:
    Montserrat Roig a la novel•la L'agulla daurada (1985) al.ludeix a la mateixa agulla perquè va ser escrita a partir d'una estada a Leningrad i que testimonia el setge que va patir la ciutat per part dels nazis."
    Veure tot a: https://www.flickr.com/photos/heraldeixample/9529915639/in/set-72157635088915872

    ResponElimina