PANCARTA
*
7-12-13
*
Aquests dies
serem solidaris i caritatius o tot el contrari, hi ha gent de totes les
tendències. ¿Què és millor? Jaume Reixach descriu les campanyes amb gran
lucidesa al Punt/Avui d’avui mateix.
M’han demanat
diversos suports per una campanya que es fa amb gran espectacularitat, o sigui,
amb bombo i platerets. Res d’allò que la mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra,
que això de la discreció és antic i no es porta.
¿Que la gent si
no veu força faramalla i lluentons no es treu el cèntim de la butxaca? No totes
les campanyes actuen igual, i en respecto més unes que altres. Però si som
així, ves què hi farem.
*
Pancarta. Foto
d’OX.
10 comentaris:
Cap impediment a que es facin les campanyes sincerament solidàries que es vulgui, però hi ha una campanya axial que no ha de passar a segon pla, no fos cas que el sistema digui: que bé funcionen les coses amb caritat ... Aquesta altra campanya és la qual sempre exigeix: Justícia, Distribució de la riquesa, Ensenyar a pescar (ja s'entén la frase evangèlica, no?), Treball, Drets ... Massa utòpica?
Petons, Olga.
Totes aquestes coses fa anys es criticaven molt però ara són mediàtiques, caldria reflexionar sobre com és fan i quin és el sentit de tot plegat, a mi, la veritat, la solidaritat nadalenca em fa angúnia i em sembla allò d'un pobre a la taula o de l'esguerrat ensenyant les nafres, tot i que no es pot entrar a debatre a fons el tema sense que et mirin de cua d'ull.
Aquests dies sembla que tinguem l'obligació de ser solidaris, caritatius i fins i tot feliços!
És un tòpic, com és un tòpic dir que ho hem de ser tots els dies de l'any...
Quedem-nos en el terme just: hi ha dies que som bons i feliços i altres no tant o gens!
Penso que si hi hagués més justícia ,no caldrien campanyes solidàries, però mentrestant, algú ha de donar un cop de mà a les persones que tenen per sostre les estrelles i res per fer passar la gana...Però no només aquestes festes, sinó tot l'any; segurament cal haver tastat la misèria, per entendre com es passa de malament... És clar que des de la comoditat...
Petonets, Olga.
Jo tampoc entenc perquè Nadal ens ha de fer més bons. M'empassava aquesta història quan era un infant però ara ja no.
Hi ha suficient productivitat al món com per cobrir de sobra tantes necessitats que hi ha. I que els rics no pateixin que ho seguiran siguent. Es tracta de justícia i es necessita qui sàpiga administrar-la bé.
Un petó, Olga!
Si la solidaritat arribés a ser com la cadena humana crec que valdria la pena!
A mi tampoc no m'agrada la forma d'aquestes campanyes... però després penso que, només en aquest cas, el fi justifica els mitjans i m'ho miro diferent.
El món no pegarà la volta i eliminarà les injustícies pel fet que practiquem la solidaritat o no; als qui tenen el poder, polític i econòmic, això els és ben bé igual. Siguem, doncs, solidaris. Ara bé, m'agraden les coses que es fan per convenciment, discretament, no les que s'anuncien amb bombo i platillos.
A mi també m'agradava més la discreció. Però fins i tot allò que es fa a bombo i platerets de manera general o global, inclou la discreció dels participants solidaris... si volem, clar!
Quin remei ens queda... de moment haurem de seguir ajudant-nos els uns als altre mentre puguem.
És cert que per a moltes activitats necessitem que el sant porti un bon vestit.
Publica un comentari a l'entrada