FOCS DE SETEMBRE
*
16-9-12
*
Mig setembre d’un estiu pesat que no vol marxar, hoste ja no desitjat que
alguns voldríem lluny, encara que ell es pren uns dies més que potser
s’allargaran encara. El món és casa nostra, també en som hostes i pel que vaig
en els meus anys, tampoc li som gaire grats. Relativitat.
Hem pogut encendre el foc a
terra molt pocs dies, i teníem la llenya fragant de ginebró preparada. La casa
pren una altra olor, ancestral, que en pensament ens traslladaria al temps de
coves i refugis: fum de llenya. Dones i homes hem procurat fer habitable el
lloc més inhòspit. Quan veig els grans pins tombats pel vent, que deixen una
immensa boca oberta entre arrels i pedra, penso que en cas d’extrema necessitat
encara m’hi podria refugiar sota, coberta amb branques.
Ahir vam recórrer el Camí de
les Guineus, segons la nostra particular toponímia. Atents a la més petita
remor. No entenc qui va pel bosc amb auriculars. Altra cosa és si corre mecànicament
per exercici. El bosc, a finals d’estiu és silenci. La natura es recull, es
torna més fosca, ja no hi ha flors ni se senten ocells. I tant de temps sense
pluja, l’herba també és seca i fosca. Però, alerta, que les baies vermelles de
l’arç blanc i de les gavarreres encenen l’eixutesa. I els deliciosos tons del
bruc l’amoroseixen. Atenció al finíssim piu del pit-roig. Alguna mallerenga es
deixa sentir. Hi ha un cruixits entre el brancam. Finalment, un falcó crida
molt a prop nostre, coberts de vegetació com estem. Recolliment. S’ha acabat la
feina primaveral i esplèndida. Ja més a prop del poble, veiem la polseguera de
plegar avellanes amb aspiradors. N’és el temps, aquí. Fruit de belles
tonalitats també ocres i daurades, com els camps ja llaurats. Requisit de
llarga durada per torrat o trencar les llargues vetlles d’hivern. Ja arriba la
tardor i s’encenen les brases, que no sé si seran les que volia Ventura Gassol
o les que només contemplarem nosaltres entre escriure i llegir.
*
Llar de foc de casa a Mont-ral, portada de la casa de Rubí, feta
construir pels avis.
Branca d’arç blanc.
8 comentaris:
Caram Olga, ja heu encès la llar de foc? Feu la competència a aquest sol que aquí encara escalfa...
Gràcies per aquest preciós homenatge a la natura tardoral, la meva preferida...
Bon diumenge.
M’ha agradat passejar amb tu pel Camí de les Guineus.
Bon diumenge!
Olga, has sabut pintar un paisatge de finals d'estiu amb el mestratge dels millors pintors de les paraules. Gràcies per tan bell moment. Una abraçada!
Això és una passejada amb tots els sentits...tots els sentits ben desperts...
Preciosa llar de foc, saps on va ser feta?
Anava a dir el mateix que la Camil·la... un text que ens obre tots els sentits.
Un plaer, Olga!
Sou afortunats si heu pogut (o hagut) d'encendre la llar de foc, encara que sigui pocs dies.
Poques coses tan suggeridores com una llar encesa. Ens has fet una aquarel·la amb mots de pinzellades segures. Declina l'estiu, i obeeix les teues paraules.
Heretar i transmetre, vet aquí.
Preciosa descripció del passeig pel bosc-
Joiosos els qui podeu gaudir de la natura pels camps i d'una llar de foc a casa.
Publica un comentari a l'entrada