FOCS DE SETEMBRE

FOCS DE SETEMBRE

*

16-9-12

*

Mig setembre d’un estiu pesat que no vol marxar, hoste ja no desitjat que alguns voldríem lluny, encara que ell es pren uns dies més que potser s’allargaran encara. El món és casa nostra, també en som hostes i pel que vaig en els meus anys, tampoc li som gaire grats. Relativitat.

      Hem pogut encendre el foc a terra molt pocs dies, i teníem la llenya fragant de ginebró preparada. La casa pren una altra olor, ancestral, que en pensament ens traslladaria al temps de coves i refugis: fum de llenya. Dones i homes hem procurat fer habitable el lloc més inhòspit. Quan veig els grans pins tombats pel vent, que deixen una immensa boca oberta entre arrels i pedra, penso que en cas d’extrema necessitat encara m’hi podria refugiar sota, coberta amb branques.

      Ahir vam recórrer el Camí de les Guineus, segons la nostra particular toponímia. Atents a la més petita remor. No entenc qui va pel bosc amb auriculars. Altra cosa és si corre mecànicament per exercici. El bosc, a finals d’estiu és silenci. La natura es recull, es torna més fosca, ja no hi ha flors ni se senten ocells. I tant de temps sense pluja, l’herba també és seca i fosca. Però, alerta, que les baies vermelles de l’arç blanc i de les gavarreres encenen l’eixutesa. I els deliciosos tons del bruc l’amoroseixen. Atenció al finíssim piu del pit-roig. Alguna mallerenga es deixa sentir. Hi ha un cruixits entre el brancam. Finalment, un falcó crida molt a prop nostre, coberts de vegetació com estem. Recolliment. S’ha acabat la feina primaveral i esplèndida. Ja més a prop del poble, veiem la polseguera de plegar avellanes amb aspiradors. N’és el temps, aquí. Fruit de belles tonalitats també ocres i daurades, com els camps ja llaurats. Requisit de llarga durada per torrat o trencar les llargues vetlles d’hivern. Ja arriba la tardor i s’encenen les brases, que no sé si seran les que volia Ventura Gassol o les que només contemplarem nosaltres entre escriure i llegir.

*

Llar de foc de casa a Mont-ral, portada de la casa de Rubí, feta construir pels avis.

Branca d’arç blanc.