*
Sobretot en dies de boira, és agradable resseguir els vells avellaners dels camps abandonats, on l'avellana és corcada i escassa, però on encara se'n troben de bones i tendres. Les avellanes ben conreades són dels pagesos i dels senglars. M'expliquen que la femella senglar fa baixar les branques perquè els fillets puguin abastar-ne el fruit.
Nosaltres som respectuosos i ens acontentem amb les sobralles. La resta la comprem a l'Agrobotiga d'Alcover o de La Selva. Però anar pels camps oblidats entre filagarses de boira té algun ressort que avança la tardor esperada. Jo no espero "el llibre tan esperat", que repeteixen els periodistes amics dels autors; jo espero la tardor benigna i, si pot ser, remullada.
Un dia d'aquests ens vam trobar Magdalena, la de l'avellana plena, venerada pels pagesos; a l'església de sant Llorenç de Tarragona, els pagesos hi conserven un esplèndid retaule digne de ser visitat.
Bé, Magdalena, coronada de daurades avellanes sense corcar, passava com el ventet de tarda i es lamentava en veure i comprovar com havia quedat el cos del seu amant, a la part superior dreta de la composició.
La vam consolar com vam poder, i ella s'eixugava les llàgrimes amb els cabells abundosos. Dolça boira l'amanyagui mentre va confiant el seu dolor a l'esquelet dels avellaners.
*
Collage postal d'OX
6 comentaris:
M'agrada molt la corona d'avellanes de la imatge! Les corones poden ser de tantes coses...
Jo, com tu, també espero la fresqueta de la tardor i uns quants ruixats d'aquells que posen saó , sense fer estralls...
Petons.
¡Pobres avellaners! es troben d'hores baixes. A Cambrils els han arrencat tots i han posat oliveres que rendeixen més. No gaire més, que l'agricultura ho passa molt malament. Una abraçada: Joan Josep
De la Magdalena poc en sabem, alguns llibres hem llegit, tant sobre el personatge històric com mític, i s'allunyen força de la imatge de la pecadora que ens han volgut fer empassar...
M'has dut al cap aquesta cançó de Guridi, potser la coneixes:
http://youtu.be/XmLL5fJZiOg
Per fi avui, amb una bona dosi de paciència, he pogut connectar el teu bloc que com sempre m'ha interessat molt perquè parles de coses que em son molt properes però amb un punt diferent i interessant. Feia molts dies que la meva impaciència no em deixava arribar fins a tu. El comentari de l'interès val per tots aquests dies. A Saifores només un dia va ploure, a la nit; encara espero la tempesta de l'estiu que tot ho neteja.
Publica un comentari a l'entrada