16-8-12
*
L’OU I LA POLTRONA
*
En política, un
ou i una poltrona lliguen, són una realitat exacta, comprovable.
Ens hem
acostumat al llenguatge que diu: un parell d’ous; dos ous aferrats (o ferrats,
depèn); una truita de dos ous; aquell (o aquella) té un bon parell d’ous; etc.
etc.
La desgraciada
realitat que patim fa molts anys ens fa veure que als polítics els falta un ou,
per no dir dos. Si tinguessin o fessin servir dos ous, un parell d’ous, el país
aniria d’altra manera.
No solament als
polítics en exercici els falta un ou (o dos): a la població també. Ara ho
comprovem més bé que mai: grans manifestacions que fan cap a l’aigüera.
Mentre els
polítics tinguin un ou i una poltrona, hi haurà lluita interessada només en la
poltrona (dita vulgarment menjadora).
M’agradaria
comprovar com aniria el país si es treballés amb dos ous, cosa que fins ara no
s’ha intentat.
La poltrona la
tinc avorrida des que en els meus llunyans inicis literaris, un corrector em va
posar “poltrona” en comptes de butaca, i així va sortir editat. L’enrabiada va
ser gran, a causa de la meva inexperiència. Però a casa no tenim poltrones,
sinó butaques, i des de llavors odio la paraula.
Poltrona va
associada a política, a la política de només un ou.
*
Collage postal
d’OX
8 comentaris:
D'un ou, i jo encara diria més (com diria aquell Dupont... o Dupond), passat per aigua.
Una butaca és símbol de confort. Però una menjadora és una altra cosa.
A mi, Poltrona, m'agrada, perquè em recorda al Tortell Poltrona, el pallasso, que a diferència dels polítics, em fa riure; i riure avui dia és força necessari.
OUS?....UN PARELL, SI QUE HAN TENEN PER COBRAR EL 25%.
M'han assegurat que alguns tenen l'altre ou, dur, al lloc on abans tenien un simulacre de cervell. Tot pot ser.
És clar que només n'utilitzen un, com que la gallineta ha tornat a dir que no vol pondre cap més ou, s'han de racionar...
És nart de màgia poder fer tan gran truita i seguir amb l'ou sense trencar a la poltrona.
És nart de màgia poder fer tan gran truita i seguir amb l'ou sense trencar a la poltrona.
Publica un comentari a l'entrada