MAGDALENA I L'AVELLANA

14-8-12
*
Sobretot en dies de boira, és agradable resseguir els vells avellaners dels camps abandonats, on l'avellana és corcada i escassa, però on encara se'n troben de bones i tendres. Les avellanes ben conreades són dels pagesos i dels senglars. M'expliquen que la femella senglar fa baixar les branques perquè els fillets puguin abastar-ne el fruit.
Nosaltres som respectuosos i ens acontentem amb les sobralles. La resta la comprem a l'Agrobotiga d'Alcover o de La Selva. Però anar pels camps oblidats entre filagarses de boira té algun ressort que avança la tardor esperada. Jo no espero "el llibre tan esperat", que repeteixen els periodistes amics dels autors; jo espero la tardor benigna i, si pot ser, remullada.
Un dia d'aquests ens vam trobar Magdalena, la de l'avellana plena, venerada pels pagesos; a l'església de sant Llorenç de Tarragona, els pagesos hi conserven un esplèndid retaule digne de ser visitat.
Bé, Magdalena, coronada de daurades avellanes sense corcar, passava com el ventet de tarda i es lamentava en veure i comprovar com havia quedat el cos del seu amant, a la part superior dreta de la composició.
La vam consolar com vam poder, i ella s'eixugava les llàgrimes amb els cabells abundosos. Dolça boira l'amanyagui mentre va confiant el seu dolor a l'esquelet dels avellaners.
*
Collage postal d'OX