10-8-12 - Sant
Llorenç de les estrelles i de les graelles.
*
Avui no sabem si
la pols del Sahara ens deixarà veure les fascinants Perseides, associades només
a les nits d’aquests dies: com la vida, fugaces, belles, errants.
Continuo amb un apunt de Boí. Molt a
prop de Caldes hi ha el bellíssim i atractiu Camí dels Enamorats. El comencem
al matí, quan el vapor de la pluja caiguda el dia abans fumeja sense escalfar i
el sol el fa ascendir mansament. Aspiro aquesta vaporització natural dels pins;
les pedres exhalen un alè fred i tot és manyac, com diria la Renada Laura
Aviat trobem la meravella que és el
riu de sant Nicolau. La fúria desfermada de la seva aigua que baixa de les
alçades, ensordidora, forma l’escuma blanca i ampla que s’escindeix en braços
per tornar-se a trobar sempre i sorprendre el caminant. Creuem els nombrosos pontets de fusta seguint el curs
del riu. Furiós, dominant, el riu brama i bramula. ¿Quins enamorats? Segurament
els més apassionats de tots, perquè aquest corrent impetuós i etern els
simbolitza.
Per l’agradable camí hi ha
indicacions de fauna, com aquesta de la merla blava. I un record a sant
Nicolau, home amable que, a més d’obsequiar joguines, sembla que protegeix els
boscos, els enamorats i algun escolans arreu d’Europa i Amèrica, la nostra
herència.
*
Riu de sant
Nicolau. Caldes de Boí.
7 comentaris:
Jo conec un camí dels enamorats a Cerdanya, també és molt bell i atractiu.
'Sobreamor' se'n diu de l'amor que és més que amor...
Camins dels enamorats n'hi ha a uns quants llocs, d'enamorats, també.
Bon estiu, Olga!!!
Quin goig d'aigua i frescor, en la que està caient!...
Enyores el mar, però aquí també tens aquesta escuma de les aigües braves d'aquest riu, segurament d'una aigua fresquíssima...
I aquí que no hi ha gaire contaminació lumínica, podràs veure les llàgrimes de Sant Llorenç, sinó està núvol , és clar...
Hola Olga! Ahir vaig tornar de Poblet. Una setmana de pau i silenci. Aniré seguint la frescor que ens envies de les montanyes. Una abraçada: Joan Josep
La Vall de Sant Nicolau és una via preciosa d'entrada a la zona d'Aigüestortes. Farcida de natura, aigua, vida i història.
No hi ha res que m'alegri més l'esperit que el dringar de les aigües d'alta muntanya que baixen encara pures i enjogassades. No saben el que els espera vall enllà...
Publica un comentari a l'entrada