ESCUMA I ESTRELLES

10-8-12 - Sant Llorenç de les estrelles i de les graelles.

*

Avui no sabem si la pols del Sahara ens deixarà veure les fascinants Perseides, associades només a les nits d’aquests dies: com la vida, fugaces, belles, errants.

            Continuo amb un apunt de Boí. Molt a prop de Caldes hi ha el bellíssim i atractiu Camí dels Enamorats. El comencem al matí, quan el vapor de la pluja caiguda el dia abans fumeja sense escalfar i el sol el fa ascendir mansament. Aspiro aquesta vaporització natural dels pins; les pedres exhalen un alè fred i tot és manyac, com diria la Renada Laura Portet, la meva amiga escriptora de Perpinyà.

            Aviat trobem la meravella que és el riu de sant Nicolau. La fúria desfermada de la seva aigua que baixa de les alçades, ensordidora, forma l’escuma blanca i ampla que s’escindeix en braços per tornar-se a trobar sempre i sorprendre el caminant. Creuem  els nombrosos pontets de fusta seguint el curs del riu. Furiós, dominant, el riu brama i bramula. ¿Quins enamorats? Segurament els més apassionats de tots, perquè aquest corrent impetuós i etern els simbolitza.

            Per l’agradable camí hi ha indicacions de fauna, com aquesta de la merla blava. I un record a sant Nicolau, home amable que, a més d’obsequiar joguines, sembla que protegeix els boscos, els enamorats i algun escolans arreu d’Europa i Amèrica, la nostra herència.

*

Riu de sant Nicolau. Caldes de Boí.