*
7.5.10
*
Ahir algú em va preguntar si es podia morir d’amor. Rotundament li vaig respondre que sí. La Història i les llegendes ens ho expliquen. I les morts íntimes les suposem.
Elaine, el Lliri d’Astolat, va morir d’amor pel cavaller Lancelot. Un cop morta, una barca la va portar lentament per riu de Camelot, amb un lliri i una carta pel cavaller que estimava.
Vaig parlar del Lliri de la Vall i del Lliri d’Aigua. Dones enamorades on la copa de l’amor significada pel lliri vessa, a vegades, fins a la mort.
*
Ahir algú em va preguntar si es podia morir d’amor. Rotundament li vaig respondre que sí. La Història i les llegendes ens ho expliquen. I les morts íntimes les suposem.
Elaine, el Lliri d’Astolat, va morir d’amor pel cavaller Lancelot. Un cop morta, una barca la va portar lentament per riu de Camelot, amb un lliri i una carta pel cavaller que estimava.
Vaig parlar del Lliri de la Vall i del Lliri d’Aigua. Dones enamorades on la copa de l’amor significada pel lliri vessa, a vegades, fins a la mort.
*
*
Collage d'OX
6 comentaris:
Se'n saben molts casos, encara que avui els cerquin diagnòstics 'científics'...
Estimada Olga, moltes gràcies pel teu bellíssim homenatge. Tu ja m'entens. Un petó ben fort!
M'has fet saltar les llàgrimes!
Conec un cas -jo mateixa- que va estar a punt de morir d'amor. Ho he explicat al llibre "La crisàlide".
Morir d'amor no n'he vist nongú. Però a l'Àfrica vaig veure morir un noi convençut que una bruixa se l'hi havia menjat lànima. Es va deixar morir, tot simplement. una abraçada: Joan Josep
Si, es pot morir d'amor, i d'enyorament i de tristesa...
malgrat, com diu la Júlia, que avui en dia tot siguin explicacions científiques. Que n'hi deu haver, no ho nego. Però crec absolutament que es pot morir d'amor, si!
Morir d’amor ha de ser trist, si bé un mal innecessari. A la vida no ens ha de tenir qui no ens mereixi.
Publica un comentari a l'entrada