POLARIS


*

Sovint pinto portades per a l’Editorial Òmicron. Interpretar els títols moltes vegades abstractes em representa un repte. Però agafo el meu tauler electrònic i el llapis ratolí, i a pintar el que jo en dic a l’aire. Virtual. No res.

Aquest és el Polaris, encara que podria ser qualsevol barco perquè res no el distingeix d’altres de semblants. El Polaris té una edat venerable i reposa al moll entre grues, norais i tinglados, molt a prop de l’Escala Reial. Veu passar dies i anys amarrat a un norai. Els veu passar, com jo el veig a ell també tot passejant. No ho sap, però ha fet escala a la meva vida. I el subjecta un llibre en comptes d’un norai.
*
*
*
Portada d'O.X. per al llibre de poemes "Pluja de nit" (Viena), d'Israel Clarà.

10 comentaris:

Núria Talavera ha dit...

ostres, quina activitat més maca, dibuixar portades havent d'interpretar els títols. Si mai publiqués un llibre de poemes, m'agradaria que fessis tu la portada (en un altra vida, segurament, per a aquesta ja no hi compto :)

bon dia, Olga

Xavier Aliaga ha dit...

Difícil tasca la de la il·lustració. Aquesta, però, té rotllo, empenta a llegir el llibre. O siga: bon treball, Olga.

Olga Xirinacs ha dit...

Gràcies, amables visitants. Em teniu a la vostra disposició: és el meu voluntariat, perquè no cobro.

Montse ha dit...

És veritat que veient la portada vénen ganes de llegir el llibre!

Bona setmana, Olga!

Clidice ha dit...

tenen raó, és ina imatge molt evocadora :) obrir el llibre com pujaríem al vaixell ... (jo no que em marejo com una sopa, en vaixell vull dir, no en llibre :P)

http://alonsocatala.blogspot.com/ ha dit...

Olga, em muic d'enveja. De petit suspenia l'assignatura de treballs manuals, sóc incapaç d'expressar-me amb un pinzell encara que siga digital, ara, sempre m'han apassionat les arts plàstiques.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Vaig comprar-me una tauleta electrònica per intentar fer el mateix que tu, i aleshores vaig descobrir que em farien falta el teu cap i les teves mans.

Agnès Setrill. ha dit...

Amí també m'ha agradat, deu ser bonic veure com ho fas.
Vesses art amb tot el que fas i toques?!

Sandra D.Roig ha dit...

Vaja, l'art es dissemina en totes direccions quan ets un prisma.
Es preciosa, Olga.
Una abraçada.

Manel Aljama ha dit...

Desconeixia aquesta altra activitat. Penso que encara que econòmicament no aporti res, sí que en deu tenir un ana altra i més secreta compensació.