*
El diari Avui d’ahir (12.3.10) lloava la perseverança literària. M’afegeixo a aquesta lloança amb una magnífica pintura flamenca en la que Egbert Van Heemskerk (1634-1704) representa a la perfecció l’esperit literari català d’ara mateix celebrant la perseverança en la literatura nevi, plogui, hi hagi incendis o sequera.
La temàtica de Van Heemskerk és de caire rural, i d’això es tracta, perquè els urbanites i els polítics catalans ja ens han fregit massa el cervell amb la pseudo-literatura. Glòria, doncs, als periodistes que ens indiquen els senyals dels temps.
*
La temàtica de Van Heemskerk és de caire rural, i d’això es tracta, perquè els urbanites i els polítics catalans ja ens han fregit massa el cervell amb la pseudo-literatura. Glòria, doncs, als periodistes que ens indiquen els senyals dels temps.
*
*
*
6 comentaris:
molt adient i molt irònica (sarcàstica potser?) :)
Sí, Clídice, si és que has endevinat i comparat...
Estimada Olga: ja m'agradaria prendre un café a la teua vora i parlar i parlar en veu alta i somiar, també, la realitat...
Si de perseverar es tractés, molts hi ha que no hi serien.
Una abraçada.
El sistema democràtic essencialment garantit pels poders legislatiu, executiu i jurídic fa aigua per tots els costats, i ni tan sol la premsa –en teoria el quart poder-, se’n lliura de la ruïna. Resem!
Jo també celebro la perseverança de tants catalans que escriuen i publiquen en webs, en blocs, en revistes i diaris de poca tirada, però on l’essencial i el més pur afany hi és: l’amor per la llengua i la cultura, i res més!
Publica un comentari a l'entrada