POLARIS


*

Sovint pinto portades per a l’Editorial Òmicron. Interpretar els títols moltes vegades abstractes em representa un repte. Però agafo el meu tauler electrònic i el llapis ratolí, i a pintar el que jo en dic a l’aire. Virtual. No res.

Aquest és el Polaris, encara que podria ser qualsevol barco perquè res no el distingeix d’altres de semblants. El Polaris té una edat venerable i reposa al moll entre grues, norais i tinglados, molt a prop de l’Escala Reial. Veu passar dies i anys amarrat a un norai. Els veu passar, com jo el veig a ell també tot passejant. No ho sap, però ha fet escala a la meva vida. I el subjecta un llibre en comptes d’un norai.
*
*
*
Portada d'O.X. per al llibre de poemes "Pluja de nit" (Viena), d'Israel Clarà.

10 comentaris:

  1. Núria Talavera1 de març del 2010, a les 9:40

    ostres, quina activitat més maca, dibuixar portades havent d'interpretar els títols. Si mai publiqués un llibre de poemes, m'agradaria que fessis tu la portada (en un altra vida, segurament, per a aquesta ja no hi compto :)

    bon dia, Olga

    ResponElimina
  2. Xavier Aliaga1 de març del 2010, a les 10:31

    Difícil tasca la de la il·lustració. Aquesta, però, té rotllo, empenta a llegir el llibre. O siga: bon treball, Olga.

    ResponElimina
  3. Olga Xirinacs1 de març del 2010, a les 11:08

    Gràcies, amables visitants. Em teniu a la vostra disposició: és el meu voluntariat, perquè no cobro.

    ResponElimina
  4. Montse1 de març del 2010, a les 11:14

    És veritat que veient la portada vénen ganes de llegir el llibre!

    Bona setmana, Olga!

    ResponElimina
  5. Clidice1 de març del 2010, a les 11:54

    tenen raó, és ina imatge molt evocadora :) obrir el llibre com pujaríem al vaixell ... (jo no que em marejo com una sopa, en vaixell vull dir, no en llibre :P)

    ResponElimina
  6. http://alonsocatala.blogspot.com/1 de març del 2010, a les 11:58

    Olga, em muic d'enveja. De petit suspenia l'assignatura de treballs manuals, sóc incapaç d'expressar-me amb un pinzell encara que siga digital, ara, sempre m'han apassionat les arts plàstiques.

    ResponElimina
  7. Josep Gironès Descarrega1 de març del 2010, a les 14:53

    Vaig comprar-me una tauleta electrònica per intentar fer el mateix que tu, i aleshores vaig descobrir que em farien falta el teu cap i les teves mans.

    ResponElimina
  8. Agnès Setrill.1 de març del 2010, a les 16:40

    Amí també m'ha agradat, deu ser bonic veure com ho fas.
    Vesses art amb tot el que fas i toques?!

    ResponElimina
  9. Sandra D.Roig1 de març del 2010, a les 23:33

    Vaja, l'art es dissemina en totes direccions quan ets un prisma.
    Es preciosa, Olga.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Manel Aljama5 d’abril del 2010, a les 13:05

    Desconeixia aquesta altra activitat. Penso que encara que econòmicament no aporti res, sí que en deu tenir un ana altra i més secreta compensació.

    ResponElimina