*
Eres allà, en un núvol que duia l’aura del teu cos. /
Amb els braços oberts, m’esperaves /
a migdia, en un cel de mestral ./
No es desfeia la forma tan feble /
i persistia interrogant, llunyana, /
en els revolts incerts d’aquell viatge. M’agradava /
veure que, en la distància, m’observaves /
de cara, vagament imprecisa em seguies /
des d’un punt fluctuant, a mitja alçada. /
Fascinada, enyorada, sorpresa, t’admirava /
sabent la imatge falsa, que somreia /
perquè era jo qui, constant, t’hi projectava. /
*
Viatge d’octubre. O.X.
*
*
Collage d'OX.
3 comentaris:
Eteri,si bé altament espiritual.
Suggeridor poema i bonic collage.
M'agrada!
Una pregunta: els collages els fas amb photoshop o els fas "a mà" i després els escaneges? són "una passada"!
bon dimarts!
Publica un comentari a l'entrada