PRETEXT - 1

*

Amb el pretext dels magnífics calendaris de Unión Española de Explosivos, revisito la meva infantesa i joventut i responc a una amable comentarista del blog. Com a ella, ni els petards ni la caça m’han agradat mai, però hi va haver anys que no en tenia consciència, i veureu per què.

Primer el meu avi, des de jove, i després el meu pare fins a la jubilació, havien estat delegats de “Unión Española de Explosivos” a la província de Tarragona. El despatx era a casa mateix, en un pis gran que comunicava amb el nostre, costat per costat, i s’hi podia accedir (i espiar) per una porta batent. En aquesta porta, folrada de gutaperxa, hi havia un vidre ovalat i esmerilat amb les inicials GX (Gustau Xirinacs) gravades. Hi tenien llibreries amb l’”Enciclopedia Espasa”, llibres d’art dels museus del món, la Geografia de Carreras Candi, volums diversos d’història i de literatura en general. Una gran butaca pels clients i un despatx contigu per l’administratiu. El pis era de l’avi però l’havia llogat a la “Compañía”. Quan plegaven de la feina, era el meu domini i després el dels meus germans. El gran armari on cabíem estirats; el moble premsa, amb dues boles de metall polides on es premien, a força de braços, llibres de comptabilitat amb papers de còpia humits i escrits amb llapis tinta; l'habitació dels arxius, on ens amagàvem; l'olor d'ametlles de la pega blanca; l'arca amb disfresses; l'escala de cargol que comunicava amb el pis de sobre. la sala del billar, al final del pis. Un regne.

Hi havia els calendaris emmarcats. No tots, però els que hi eren van viure dins dels meus ulls, tan familiars com els llibres o les cadires: n’havia interioritzat les imatges. A la casa de Rubí, on passàvem els estius, hi tenien aquest parell de Julio Romero de Torres. Un era a la meva habitació: aquells ulls que em miraven fixament em feien por. Encara me’n fan. Vaig demanar que el traguessin. I és que Julio Romero de Torres no va pintar, almenys pels Explosius, figures purament decoratives, com feien altres pintors. Les seves tenen una intenció, una càrrega de fons, sovint sinistra. El somriure de les dones sembla condicionat a un determini interior, a un doble sentit, i és això el que les fa dramàtiques.
*
*

*
Julio Romero de Torres. 1925

Julio Romero de Torres. 1924

Fundación Unión Española de Explosivos.