*
Així com les princeses són titelles d’una esclavitud daurada, tots nosaltres, i elles també, som titelles en mans de no sabem qui. Avui s’acaba el mes de gener i, en tantíssimes generacions de savis i filòsofs, emperadors i pagesos, encara no s’ha arribat a esbrinar qui mou els nostres fils. Sabem que la Balanguera els talla, però... ¿qui ens lliga? Mai podrem dir que som lliures, com no és lliure la flor de l’ametller ni la lluna que tomba. Mai més podrem cantar “¡No serem moguts!”, perquè no som nosaltres els amos dels nostres fils.
*
*
*
Titella veneciana s. XIX.
9 comentaris:
Una mica decebedor, no? quan t'adones que és aixi, vull dir... però fa molts anys que penso que el que dius és cert, així que no em ve de nou.
Avui a Blanes fa un fred que pela, però et convido a fer una caminadeta per Santa Cristina, que és entre Blanes i Lloret. Véns?
Jo també estic d'acord que tens raó, ens fan anar per on volen i nosaltres hi anem perquè és més fàcil o perquè no podem fer altra cosa.
Bon diumenge, Olga!
Doncs jo no hi estic d'acord, si se'm permet discrepar :) Penso que hi ha tants tipus de llibertats com persones i sovint saber agafar les regnes de la pròpia vida no és gens fàcil. Potser, doncs, la lluita de veritat és aquesta, aprendre a sentir-se lliure des del fons de l'ànima, saber que qui mou els fils ets tu mateixa, i tenir prou valentia per moure'ls (això penso que també ens falta sovint i és més còmode deixar-se portar per les circumstàncies), vaja, en definitiva, esdevenir creador/a de la pròpia vida.
De moment, ho continuo intentant...
abraçada i bon diumenge!
m'oblidava, també penso que potser no podem triar el que ens arriba a la vida però sí que podem triar com ho afrontem, i aquesta llibertat no ens la pot prendre ningú.
:))
¿Podria ser que ens penséssim que tenim una llibertat i que aquesta fos "condicionada" o "condicional"?
¿El suïcidi és una llibertat?
Si ens llegim el codi penal arribarem a la conclusió que estem en llibertat condicional. La societat ens condiciona molt, per bé que hi ha una àmplia franja d’accions personals que ens pertany.
Crec que sí, que hi han coses que no depenen de nosatres mateixos.
Que aquests ents dels fils, han de tenir una feina divertidíssima.
Que no tenim tota la ibertat, només porcions en agunes emocions en més o menys mesura.
Una abraçada
Jo crec que és la societat, els gens que arrosseguem dels avantpassats, i un cop de sort, això, més uns que uns altres. :-)
potser aquests fils només són una teranyina, en bellugar-nos, a cada gest, per cada gesta, ens hi anem embolicant de mica en mica.
Això sí, a saber qui i com és l'aranya.
Publica un comentari a l'entrada