*
M’ha agradat i sorprès la definició que fa d’ella mateixa la nova guanyadora del Premi Josep Pla, Llucia Ramis (sense accent), a l’entrevista promocional de l’Avui de dissabte 16 de gener. “SÓC UNA PROSTITUTA CULTURAL”, destaca en gran titular a la contraportada Bibiana Ballbè, l’entrevistadora.
I és que tenim tendència a pensar que les prostitutes, de cultura res de res, i ara sé que els fem una injustícia. Felicitats, Llucia, i benvinguda al Pla.
*
I és que tenim tendència a pensar que les prostitutes, de cultura res de res, i ara sé que els fem una injustícia. Felicitats, Llucia, i benvinguda al Pla.
*
*
*
Obra de Julio Romero de Torres per a Unión Española de Expolosivos.
10 comentaris:
De la prostitució en malparla qui més la necessita i utilitza. Al cap i a la fi és una feina com altres que tenen en el contacte corporal el seu principal mitjà d’expressió.
bé, m'agradaria llegir-ne la resta de declaracions. Per a mi la prostitució és quelcom absolutament blasmable. Si ella se'n considera és que o bé es vol passar de llesta fent una broma ridícula o bé és conscient de què s'ha de vendre (i renunciar a ella mateixa) per tal d'aconseguir l'èxit.
No ho sé, molt em temo que no siguin unes declaracions superficials destinades a épater. Tot per destacar.
Benvolguda Clídice, les podries trobar a la biblioteca o hemeroteca, perquè no fa gaires dies que són fetes. I també m'interessaria saber què opines de la resta, si no en públic, per e-mail.
Acabo de llegir un text d'ella, a http://www.elmundo.es/papel/2007/01/26/catalunya/2076892_impresora.html, on parla de tot això. Bé, per a mi és un personatge totalment pla, de moment, no conec la seva obra. Normalment no m'interessen massa els autors, en això segueixo l'estela del que va dir Nietzsche. El text del que t'adjunto l'enllaç és més una crònica que pretén ser descarada i airosa, amén que autojusficativa, del "mundillu" dels escriptors.
Si m'hagués de guiar per això, dubto que em gastés ni un ral quan el seu llibre em vingués a trobar a l'entrada de l'fnac. Que no dubto que ho farà, atesa l'editorial que l'avala.
Però bé, tampoc crec que no dormi pel que jo en pugui pensar :) o sigui que: alegria! i que visqui la indústria!
Jo me'n torno als llibres :)
Em pensava que anaves a explicar alguna estratègia Olga :)
Doncs aquesta definició jo també l'he fet servir referint-me als escriptors que sacrifiquen la qualitat a la quantitat. Tot i que entenc que s'ha de viure i sense voler entrar en crítiques, per a mi és una qüestió de triar si vols guanyar-te la vida escrivint el que vols o el que et manen.
Abraçades.
en aquest comentari de la PROSTITUTA,crec que s'amaga un EGO amb mayúscula. Hi ha molta gent que treballa i se senten que es prostituexen. Jo tenia un jefe que deia: que qui mes qui menos aquí (en el lloc de treball) te el cul com un florero. Jo entenc que es treballar principalment per guanyarse el pa i aquesta escritora si no es rica deu esser una més. En totes dels arts hi han artistes, treballadors, i EGOS quina llàstima dels EGOS! jo els he vist en el mon de la pintura i amb fant molt fàstic.
El meu escrit fa referencia a el comentari que fa d'ella mateixa
Llucia Ramis “SÓC UNA PROSTITUTA CULTURAL”.
només volia afegir que, per a mi, prostitució conté indignitat, humiliació, vexació i degradació de la persona. A partir del moment que algú s'hi empara, més enllà de la tertúlia entre amics, caldria que s'ho fes mirar. Si escriure et comporta indignitat, humiliació, vexació i degradació ... frega escales, sempre és millor.
Arare, sobre això dels collages t'he respost al teu blog. Gràcies per l'interès.
La coincidència de la senyora Ramis i de la senyora Ballbé en un local públic i la subsegüent publicació del resultat del seu col·loqui convida a esborrar-se del món dels lectors de la premsa escrita.
L'escuma de la banalitat resulta en excés indigesta. Si més no per a alguns estómacs delicats.
Publica un comentari a l'entrada