*
“Siguem agraïts amb aquells que ens donen benestar: ells són els gentils jardiners gràcies als quals floreixen les nostres ànimes.” Marcel Proust.
Avui sembla que serà un dia assolellat a les nostres latituds. Llegiré el diari, esmorzaré, em trucarà algun amic, gent que no conec potser llegirà el blog i jo també trobaré petits plaers en la lectura dels altres i en el llibre que m’espera. Em menjaré una poma golden, em prendré el cafè mentre miro d’atendre els compromisos escrits que em demanen. Buscaré motius per retallar i muntaré els petits collages. Faré el dinar i la meva vida petita no s’assemblarà a cap altra, encara que seguim els mateixos patrons socials.
Em reconec tendència a pensar que la vida dels altres pot ser més estimulant, brillant, plena, atractiva que la meva. M’enganyo. N’hi ha que ho són, sens dubte, però penso en aquells que fan possibles les meves petites felicitats, i jo floriré, he de florir per a ells.
Avui sembla que serà un dia assolellat a les nostres latituds. Llegiré el diari, esmorzaré, em trucarà algun amic, gent que no conec potser llegirà el blog i jo també trobaré petits plaers en la lectura dels altres i en el llibre que m’espera. Em menjaré una poma golden, em prendré el cafè mentre miro d’atendre els compromisos escrits que em demanen. Buscaré motius per retallar i muntaré els petits collages. Faré el dinar i la meva vida petita no s’assemblarà a cap altra, encara que seguim els mateixos patrons socials.
Em reconec tendència a pensar que la vida dels altres pot ser més estimulant, brillant, plena, atractiva que la meva. M’enganyo. N’hi ha que ho són, sens dubte, però penso en aquells que fan possibles les meves petites felicitats, i jo floriré, he de florir per a ells.
*
*
*
Pintura de la Fundación Unión Española de Explosivos
6 comentaris:
És cert, la vida està formada per les felicitats petites de les quals en podem gaudir plenament: un cafè, la lectura d'un llibre, escriure, trobar un bon poema o parlar amb un amic. Cada dia més procuro ser-ne conscient i gaudir-ne, perquè cap dia no s'hi sembla al següent i cada dia és el primer i l'últim de la nostra vida.
Un text molt bonic, m'ha fet reflexionar, gràcies i que tinguis molt bon dia, Olga.
Núria
Estic contenta per la sintonia, Núria. Sigues feliç.
Estic d'accord amb aquesta frase de Proust i amb el teu post, tanmateix, els meus "jardiners" no seran pas els fabricants d'explosius :) (detesto els petards des de petita).
Per cert, ahir vaig comprar-me el teu darrer llibre. Feia dies que el tenia "clixat" i ahir vaig anar a Vilassar de Mar a veure una exposició fotogràfica i en sortir vaig passar-me per la llibreria Índex i me'l vaig adjudicar.
Les persones que poden programar-se i dur a terme un seguit d’activitats, inverteixen el seu temps en petits plaers que ajuden a aconseguir una certa felicitat, i a escampar-la entre les persones que li són més properes.
M'ha agradat molt aquest post, la nostra vida pot ser la més meravellosa del món. Només cal proposar-s'ho, alegrar-se pel benestar dels altres i caminar endavant...
De categoria, Olga. Gràcies pel teu article d'avui; més gràcies per recordar-nos-ho.
I m'agradaria que em tocares el piano. Seria fabulós.
Jo li he comprat un Kawai K-50 E al meu fill músic.
Besets.
Publica un comentari a l'entrada