*
Dos moments de l’hivern glaçat.
La fonteta és la de davant de la Muralla i no se sol glaçar mai, però aquests dies han estat durs. És una cristalleria preciosa, delicada i efímera. Un regal només per a un moment, com totes les coses belles que solament es deixen mirar.
El segon glaç és etern segons explica Dante, que el va veure i, pel que sembla, trepitjar i tot amb compte de no ensopegar amb els caps. Sempre es descriu l’infern amb foc, però què voleu que us digui... Aquesta pobra gent deu esperar l’escalfament global.
*
*
*
Fotografia de Vicenç Roca.
Gravat de Gustau Doré per a la DIVINA COMÈDIA.
10 comentaris:
Jo també imagino l'infern com un lloc gèlid, perquè no m'agrada gens el fred i el suporto malament. Tanmateix, posats a passar fred com aquests dies, m'haguès agradat poder veure algun floc de neu. Però aquest any tampoc no podrà ser.
Preciosa foto Olga, recorda un llum d'aquells de cristall.
Aquest fotògraf matiner va saber captar el moment, un instant que les teves lletres han immortalitzat.
M'estic llegint la muralla.
Ahir vaig emocionar-me amb un poema, que ja et diré...
Mentrestant, el teu post m'ha dut al cap aquelles figuretes de cristall que semblen gotes de gel, i de petita em quedava admirant al darrere del vidre d'un aparador.
Respecte a l'infern, L'hipotèrmia presenta cremades de tercer grau.
Una abraçada.
D'inferns en hi han de diferents entorns (segons el budisme) de terriblement frets, de foc , etc. etc. hi el vius depenent del teu karma. Els gravats que ens estàs mostrant aquets dies de Gustau Doré de la Divina Comèdia son impactans. Ell deuria fer una bona terapia dibujant-los i graban-los però en a mi se m'arronsa el malic quan els miro.
El que dius del "escalfament global" és molt bo, segú que agrairan l'escalforeta.
Una abraçada.
la mare natura moltes vegades ens ofereix veritables obres d'art
El pitjor fred, el pitjor hivern, és el fred al cor. Escalfar-lo i mantenir-lo al viu depén de nosaltres!
Quanta raó té la Teresa! perquè mira, l'altre fred, amb un mantonet o una bufanda, oi? :)
Olga, avui m'he comprat Óssa major, l'últim exemplar que quedava a la Catalònia (al menys, l'últim que hi havia a la vista, que no he preguntat si en tenien més. Espero que això sigui una bona notícia (si no n'hi ha més és que els han venut tots, no?)
Ara ja em puc posar a fer els deures amb la teva obra!
Una abraçada d'escalforeta!
ooostres, quin desastre estic feta amb els parèntesis! hehehe, hauré d'assistir a classes de signes de puntuació!!!
És curiosa la disposició de les persones. Per a qui l'hivern és un gust, per als altres ho és l'estiu, i així ha de ser, cadascú sense imposar el seu criteri i respectant els altres, que tenen les seves raons.
Jo hivernaria, arraulida en una manta esponjosa, però deu ser cosa dels anys.
Ara bé, que Arare hagi comprat l'últim exemplar d'"Óssa Major", ja és simptomàtic: l'óssa entra al seu cau d'hivern. "Óssa Major" escalfarà l'esperit i li donarà aquell clima que més li convingui, perquè de tot hi ha en una extensa vida poètica.
Que tingueu bona nit plujosa. Amb la pluja escric millor que mai. És una catarsi.
Em va agradar molt la descripció del infern de Dante, el que hi ha al últim prestatge es veritablement infernal amb el Llucifer baten les ales movent aquell aire gèlid... “La Divina Comedia” es un llibre que m'entusiasma, i encara que sembli que no, doncs el trobo molt divertit, sobre tot l’infern i el cel, el purgatori ja es mes avorridet.
La foto molt bonica.
Fins aviat,
Publica un comentari a l'entrada