*
T’arriba el paquet, treus el llibre. Primer de tot el tacte suau, setinat. El mires per tots cantons, el gires i el regires. Té la lletra agradable de llegir. Et va entrant una satisfacció progressiva. ¿És que en desconfiaves? No, ben bé això no era, sinó que havies donat aquest producte, aquest bocí de la teva vida, aquest temps de feina, aquesta esperança, a l’editor (Meteora), i ell l’havia d’interpretar en paper. I el que l’editor ja sabia per bon ofici, tu encara no ho podies veure. Ara ja és a la llum i, com s’explica del Creador en acabar el món, l’autora de la novel·la ha trobat també que l’obra és ben feta. I ha somrigut a l’editor en la distància.
Severià Vargas ja el veieu retratat a la dreta del blog, seriós, de cara allargada. La portada l’ha dibuixada l’autora, i li agrada com ha quedat. El mar és el medi que envolta Severià, que vol acabar els seus dies en una cova a les roques de la platja. El perquè ha arribat fins a la nostra costa havent nascut en un ‘pazo’ a Galícia i de família benestant, és cosa que ell explicarà a un jove antropòleg que baixa matí i tarda a prendre notes. A més de notes prenen molt cafè. A l’editor li xocava que prenguessin tant de cafè. Però, com al vell Oest, on sovint tenen la cafetera a les brases, quan demanen “¿vols cafè?”, l’escriptora allarga la mà per si de la pantalla li arriba un pot d’aquells fumats que bullen i conforten. I si heu llegit l’allau de novel·les nòrdiques que ens arriben, haureu notat que sempre tenen la cafetera a punt i n’ofereixen a tothom qui truqui a les cases. Al voltant d’una tassa de cafè s’expliquen bones històries, deia un vell anunci. I jo confio que amb cafè o sense, a la cova de Severià el lector hi serà ben acollit.
Severià Vargas ja el veieu retratat a la dreta del blog, seriós, de cara allargada. La portada l’ha dibuixada l’autora, i li agrada com ha quedat. El mar és el medi que envolta Severià, que vol acabar els seus dies en una cova a les roques de la platja. El perquè ha arribat fins a la nostra costa havent nascut en un ‘pazo’ a Galícia i de família benestant, és cosa que ell explicarà a un jove antropòleg que baixa matí i tarda a prendre notes. A més de notes prenen molt cafè. A l’editor li xocava que prenguessin tant de cafè. Però, com al vell Oest, on sovint tenen la cafetera a les brases, quan demanen “¿vols cafè?”, l’escriptora allarga la mà per si de la pantalla li arriba un pot d’aquells fumats que bullen i conforten. I si heu llegit l’allau de novel·les nòrdiques que ens arriben, haureu notat que sempre tenen la cafetera a punt i n’ofereixen a tothom qui truqui a les cases. Al voltant d’una tassa de cafè s’expliquen bones històries, deia un vell anunci. I jo confio que amb cafè o sense, a la cova de Severià el lector hi serà ben acollit.
*
*
*
Foto O.X.
6 comentaris:
Esperem ben aviat poder compartir la teva joia amb en Severià Vargas.
Felicitats per la publicació, espero llegir-la aviat!
Una imatge íntima i entendridora de Severià Vargas.Enhorabona de tot cor.
Una salutació.
l'enhorabona, contemplar finalment allò pel que has treballat tant deu ser un goig immens. :)
M'agrada el molinet i la cafetera,
i m'agrada el teu escrit.
Et dessitjo una pressentació del llibre sigui càlida amb sol de tardor.
un petó
rosa
A casa n'ofereixo sempre, de cafè, a tots els que vénen. A vegades en volen i a vegades no, però l'oferiment sempre és ben rebut.
Donem la benvinguda a Severià amb un bon cafè, cremós, amb llunes...
Publica un comentari a l'entrada