NOVEMBRE, ADÉU


*
Com que avui se’ns mor novembre, exposo aquest crani trobat al bosc dissabte passat.

Vam fer una curta i tardana sortida rovellonera i, com era d’esperar aquest mes de les ànimes, una calavera en pena cridava auxili des de terra. A cert camins que sabem, les ànimes de pedra demanen una atenció que sovint els prestem, i per això ens estan agraïdes. Molses ben esponjoses, sotabosc humit, ombrívol, verd de boix, de teix i d’alzina, de galzeran i grèvol de baies brillants, olorós de fusta molla i cobert de fulles grogues d’auró, moixera i freixe, el bosc es prepara per recloure’s en ell mateix per l’hivern que s’acosta. Dins del bosc no hi fa vent, però sents el mestral a les capçades altes com es bat contra els murs verticals dels Motllats i la Mussara, i com prova d’abatre encara més les masies enrunades. Adéu al fred, dic, tornant cap a casa, on la calavera compartirà el sol de la meva finestra.
*
*
*
Foto dedicada a Jesús Tibau si la creu aprofitable per a les seves Cares del Món.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

prenc nota, gràcies

Clidice ha dit...

bosc, natura morint, cranis ... ho trobo una fantàstica immersió en un món ancestral, gairebé oblidat :) gràcies per compartir-lo :)

Montse ha dit...

una calavera a la finestra! és poètico-poruc, si més no!