*
Dissabte és dia de llibertat (condicional).
*
El mercat de verdures de la Part Alta, entre ruïnes familiars del Fòrum romà, és un alegre anar i venir de gent confiada: taronges, porros, pomes, pebrots, olives, patates, ous; bars d’esmorzars alegres. Dalt de tot, vigilant, el balcó del poeta.
*
Festa antiga de la Presentació de Maria al temple. Recordo les càndides processons del pati del col·legi fins la capella, portant una imatge de la Verge nena pintada de blau i rosa, i nosaltres que l’acompanyàvem cantant.
*
Avui, a diversos llocs de la Part Alta –quina fascinació té aquesta ciutat enlairada- es farà una ruta de lectura Olga Xirinacs, organitzada per Magí Sunyer dins la Tardor Literària. Dolors Juanpere llegirà textos meus des de llocs on no calgui caminar molt però des d’on es vegin els escenaris dels contes de misteri.
*
“Dissabte”. Interessant novela de Ian McEwan.
*
*
*
Collage d'O. X.
10 comentaris:
Doncs, ja m'agradaria poder escoltar-los. Llàstima que la ruta de lectura em "pille" tan lluny, sinó, de segur que hi anava.
Una abraçada.
Dic el mateix que la Joana, a veure si la fan més vegades i en tenim ocasió, sempre es pot muntar un grup 'blogaire' per a anar a fer-la, ep.
Com que alguns lectors i lectores d'aquest blog no podran ser a la ruta Olga Xirinacs de Tarragona, proposo de fer-ne una de particular a casa, llegint fragments d'alguns llibres que us interessin particularment. Segur que se'n podria escriure un llibre!
Molt bona, la idea de la Teresa!
"Dissabte" és un llibre que em va encantar, el vaig llegir perquè el va recomanar Vicenç Villatoro en un programa de la tele... fa anys.
Bon cap de setmana!
Ja hem fet la ruta literària: muralla, catedral, claustre, antic ajuntament, Escola de Lletres, Museu d'Art Modern i jardins de Sant Antoni. A tot arreu s'han llegit textos. De muntanya a mar sense moure'ns gaire, només per senyalar els llocs distants. Dolors Joanpere, actriu i directora de Teatre, ha llegit clar i dramatitzat. El dia ja el feia espectral, amb mitja boira. La literatura era de misteri. Jo em sentia com un esperit, perquè aquests actes se solen fer per a la gent ja difunta: no em semblava que les peces fossin meves, per la distància en el temps. La gent, més de 50 persones, m'ha dit que sí que era jo, que encara no m'havia mort. El conjunt ha estat molt atractiu. Gràcies pels vostres comentaris i bons desigs.
A moltes persones els costa el creure que tinguem a tocar dels nostres dits una artista de la teva qualitat, quan les que són del teu nivell o ben inferiors es mostren majoritàriament distants, quan no inaccessibles. Gràcies per la teva obra i proximitat personal.
Olga, et dic el mateix que Josep Gironès: em costa de creure que estigui comunicant-me amb una autora a qui sempre he admirat!
Gràcies per ser tan assequible!
quin "iuiu", això de sentir-te esperit enmig de la boira, arggg
Més gràcies, encara, als últims de la filera. A casa, ja ho sabeu, sempre hi trobareu cafè i una estona de xerrada. Res de distàncies, que ja les pateixo prou en pròpia carn per part del gremi.
Petó.
Olga.
El 'gremi' sempre ha tingut les seves misèries, com tots, però em sembla que més aviat empitjora, la veritat. Llàstima, perquè som una cultura demogràficament limitada, i sumar generosament seria molt millor per al conjunt. Bé, jo crec que hi ha un món cultural 'no oficial' que fa molta feina: aquestes passejades literàries, molts blogs, alguns premis literaris lliurats amb sinceritat intel·lectual...
Estic d'acord amb Arare i Josep amb el que diuen i ho reblo del tot.
Del text em quedo amb la imatge de la vella roma i el mercat de verdures, sempre m'ha semblat molt escaient aquest vincle present-passat=eternitat. De les lectures dic com la resta: llàstima de ser tan lluny! Me n'alegro que anés bé :)
Publica un comentari a l'entrada