FLOTAR
*
El d’avui és un
dia d’aquells que si mires el mar veus els barcos que semblen flotar en les
boires.
He baixat al jardí romà, entre el
Passeig de les Palmeres i l’amfiteatre: ascensor des de la Via Augusta i rampes
que permeten passar sense esforç pels que, com jo, portem bastó acabadet
d’estrenar. Negre i amb mànec rodó, el més pràctic per penjar-te al braç quan
fas la foto.
Si et gires i mires enlaire, veus
una gloriosa formació d’àloes sobre un massís d’àsters i tot acabat en la
vertical d’un taronger ben fruitat. Colors d’hivern, solars.
Ahir vaig tenir la meva última
sessió de químio: sis horetes i mitja. M’han donat dos mesos abans no s’hagi
eliminat tot el verí del cos, i els malestars. Entremig, les proves de rigor
per comprovar si tot ha anat bé; fins ahir no vaig saber, ruc de mi, que el
limfoma també afecta els ossos, per la sang que hi circula. Cada dia aprenc
alguna cosa.
He anat al jardí romà a respirar
verd i mar. Em costa, ara, creure que he arribat a aquest final, després que em
va costar creure la realitat del començament. Potser trigaré dos mesos a
treure’m aquest pes i a recuperar l’alegria que prefiguren els àloes i els
tarongers: viva, solar, lleugera d’esperit.
*
18 comentaris:
Cada canvi, ens costa de creure, però finalment tot acaba.
Quina alegria, Olga, que ja estiguis... Durant aquests dos mesos, cada dia que passi, estaràs més alliberada dels tòxics que el dia abans, i de les molèsties, també. Dos mesos de procés de neteja, mica en mica, el cos farà la seva feina i tornarà a la seva normalitat. Dos mesos. Sense les sessions de quimio, amb aquest pes tan feixuc fora de les teves espatlles, veuràs com s'alleugereixen tots els dies, tots els pesos. Enhorabona i molta força per a la recuperació.
No dejes que los restos de la quimio empañen tu fuerza de voluntad y tu animo. ya has pasado lo peor.
saludos, con mis mejores
Estic encantada que ja t'hagis tret del damunt la llosa de la quimio! Amunt! Res no podrà, amb els teus ossos! Una abraçada ben forta!
Va, que ara comença la part bona. Ànims i molta força!
Avui al temps de TV3, he vist una sortida de sol des del teu balcó mirador del mar...
Sigues optimista que ja has fet un altre pas endavant, i les flors et donen alegria...Sí, ja ho sé, les proves són un pal, però és el què toca...
Tu ves respirant aire de mar i tornaràs a recuperar l'alegria i el teu esperit aviat tornarà a ser lleuger com una daina!
Petonets, Olga.
Ànim, Olga. Ja s'ha acabat una etapa dura.
Una abraçada!
"Respirar mar"
Fes-ho profundament Olga, t'ho has ben guanyat. I endavant, amb bastó o sense. La químio aviat només et serà un record. No dolent, no. Segurament ha estat l'element principal per a la teva curació definitiva.
Quan ho passem malament ens fixem més en els petits detalls que ens envolten. Els paisatges són diferents. I cada dia que passi els veuràs diferents. M'alegro hagis acabat la quimio. Ànims i endavant. Una abraçada.
Que les petites alegries de cada dia et facin més lleuger el cos cansat, dona d'esperit fort.
Només en llegir el títol se m'ha acudit de dir-te el que et diré i, és que ara comença la teua vida, ara comences a baixar de la cimera, ara comença el camí més fàcil i més feliç, ara comença o segueix la teua vida, ara de debò, sense sotracs.
Que tingues un llarg i feliç camí, Olga.
Vicent
Estimada padrina,
quin goig tornar-te des de les cadires i la quimio i les hores que s'escolen. Si el cos et serva, és que sap que has de respirar encara milions de vegades més.
I abraçaré el mar que et vigila, i el bastó que vol el teu braç com a guia.
Molts petons !
Una etapa ja passada, Olga, superada amb nota, i ara una altra de més fàcil, cap a la recuperació definitiva. Possiblement la químio t'ha salvat la vida, així que serva el seu record amb "carinyo". I a gaudir de l'espectacle d'aquest mar, d'aquesta alenada d'aire, que possiblement trobaràs més bells que mai.
Una abraçada gran!
APA UNA BONA DESINTOXICACIO,MOLT AVIAT TOT SERA UN MAL RECORD.EL MAR EL SOL,I TOTES LES FLORS ET RECOLÇAN.
Olga, sé què és el que expliques. Jo no he tingut bastó per caminar, he preferit, amb apatia, quedar-me a casa. La teva actitud és la més intel·ligent. Segueix gaudint, viva i solar, del mar, dels jardins i de la Roma que t'envolta.
Petó.
Quan s'ha patit de debò, les coses més quotidianes són un plaer. La felicitat de la nitidesa de les plantes després de la pluja. Ets molt valenta!
Anem de cara a la primavera, apunta ja en els ametllers en flor... Som-hi!
Quan hi ha capacitat per percebre la realitat augmenta la capacitat per assumir-la. En el teu cas lluites sense perdre la percepció de l'entorn i de la bellesa. Que així sigui per molts anys!
Benvinguda al club "bastoner". Si un bastó ens permet sortir, caminar, passejar, explorar i un llarg etc... perquè entossudir-se a voler anar sense o quedar-se a casa?
Felicitats! i una abraçada de les Ex-Libris
Jacqueline
Publica un comentari a l'entrada