FLOTAR


FLOTAR
*
El d’avui és un dia d’aquells que si mires el mar veus els barcos que semblen flotar en les boires.
            He baixat al jardí romà, entre el Passeig de les Palmeres i l’amfiteatre: ascensor des de la Via Augusta i rampes que permeten passar sense esforç pels que, com jo, portem bastó acabadet d’estrenar. Negre i amb mànec rodó, el més pràctic per penjar-te al braç quan fas la foto.
            Si et gires i mires enlaire, veus una gloriosa formació d’àloes sobre un massís d’àsters i tot acabat en la vertical d’un taronger ben fruitat. Colors d’hivern, solars.
            Ahir vaig tenir la meva última sessió de químio: sis horetes i mitja. M’han donat dos mesos abans no s’hagi eliminat tot el verí del cos, i els malestars. Entremig, les proves de rigor per comprovar si tot ha anat bé; fins ahir no vaig saber, ruc de mi, que el limfoma també afecta els ossos, per la sang que hi circula. Cada dia aprenc alguna cosa.
            He anat al jardí romà a respirar verd i mar. Em costa, ara, creure que he arribat a aquest final, després que em va costar creure la realitat del començament. Potser trigaré dos mesos a treure’m aquest pes i a recuperar l’alegria que prefiguren els àloes i els tarongers: viva, solar, lleugera d’esperit.
*

18 comentaris:

  1. Carme Rosanas22 de gener del 2016, a les 13:42

    Cada canvi, ens costa de creure, però finalment tot acaba.

    Quina alegria, Olga, que ja estiguis... Durant aquests dos mesos, cada dia que passi, estaràs més alliberada dels tòxics que el dia abans, i de les molèsties, també. Dos mesos de procés de neteja, mica en mica, el cos farà la seva feina i tornarà a la seva normalitat. Dos mesos. Sense les sessions de quimio, amb aquest pes tan feixuc fora de les teves espatlles, veuràs com s'alleugereixen tots els dies, tots els pesos. Enhorabona i molta força per a la recuperació.

    ResponElimina
  2. pfp22 de gener del 2016, a les 15:55

    No dejes que los restos de la quimio empañen tu fuerza de voluntad y tu animo. ya has pasado lo peor.

    saludos, con mis mejores

    ResponElimina
  3. Montse22 de gener del 2016, a les 17:11

    Estic encantada que ja t'hagis tret del damunt la llosa de la quimio! Amunt! Res no podrà, amb els teus ossos! Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  4. Salvador Macip22 de gener del 2016, a les 18:42

    Va, que ara comença la part bona. Ànims i molta força!

    ResponElimina
  5. M. Roser22 de gener del 2016, a les 20:49

    Avui al temps de TV3, he vist una sortida de sol des del teu balcó mirador del mar...
    Sigues optimista que ja has fet un altre pas endavant, i les flors et donen alegria...Sí, ja ho sé, les proves són un pal, però és el què toca...
    Tu ves respirant aire de mar i tornaràs a recuperar l'alegria i el teu esperit aviat tornarà a ser lleuger com una daina!
    Petonets, Olga.

    ResponElimina
  6. Calpurni22 de gener del 2016, a les 20:50

    Ànim, Olga. Ja s'ha acabat una etapa dura.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. xavier pujol22 de gener del 2016, a les 21:01

    "Respirar mar"
    Fes-ho profundament Olga, t'ho has ben guanyat. I endavant, amb bastó o sense. La químio aviat només et serà un record. No dolent, no. Segurament ha estat l'element principal per a la teva curació definitiva.

    ResponElimina
  8. Joan Josep Tamburini22 de gener del 2016, a les 22:22

    Quan ho passem malament ens fixem més en els petits detalls que ens envolten. Els paisatges són diferents. I cada dia que passi els veuràs diferents. M'alegro hagis acabat la quimio. Ànims i endavant. Una abraçada.

    ResponElimina
  9. miquel23 de gener del 2016, a les 2:32

    Que les petites alegries de cada dia et facin més lleuger el cos cansat, dona d'esperit fort.

    ResponElimina
  10. Vicent Llémena i Jambet23 de gener del 2016, a les 7:04

    Només en llegir el títol se m'ha acudit de dir-te el que et diré i, és que ara comença la teua vida, ara comences a baixar de la cimera, ara comença el camí més fàcil i més feliç, ara comença o segueix la teua vida, ara de debò, sense sotracs.


    Que tingues un llarg i feliç camí, Olga.

    Vicent

    ResponElimina
  11. cantireta23 de gener del 2016, a les 9:53

    Estimada padrina,

    quin goig tornar-te des de les cadires i la quimio i les hores que s'escolen. Si el cos et serva, és que sap que has de respirar encara milions de vegades més.

    I abraçaré el mar que et vigila, i el bastó que vol el teu braç com a guia.

    Molts petons !

    ResponElimina
  12. Galionar23 de gener del 2016, a les 11:32

    Una etapa ja passada, Olga, superada amb nota, i ara una altra de més fàcil, cap a la recuperació definitiva. Possiblement la químio t'ha salvat la vida, així que serva el seu record amb "carinyo". I a gaudir de l'espectacle d'aquest mar, d'aquesta alenada d'aire, que possiblement trobaràs més bells que mai.
    Una abraçada gran!

    ResponElimina
  13. Oliva23 de gener del 2016, a les 12:48

    APA UNA BONA DESINTOXICACIO,MOLT AVIAT TOT SERA UN MAL RECORD.EL MAR EL SOL,I TOTES LES FLORS ET RECOLÇAN.

    ResponElimina
  14. Unknown23 de gener del 2016, a les 13:20

    Olga, sé què és el que expliques. Jo no he tingut bastó per caminar, he preferit, amb apatia, quedar-me a casa. La teva actitud és la més intel·ligent. Segueix gaudint, viva i solar, del mar, dels jardins i de la Roma que t'envolta.
    Petó.

    ResponElimina
  15. Helena Bonals23 de gener del 2016, a les 14:33

    Quan s'ha patit de debò, les coses més quotidianes són un plaer. La felicitat de la nitidesa de les plantes després de la pluja. Ets molt valenta!

    ResponElimina
  16. Teresa Costa-Gramunt23 de gener del 2016, a les 16:27

    Anem de cara a la primavera, apunta ja en els ametllers en flor... Som-hi!

    ResponElimina
  17. Josep Gironès Descarrega25 de gener del 2016, a les 11:38

    Quan hi ha capacitat per percebre la realitat augmenta la capacitat per assumir-la. En el teu cas lluites sense perdre la percepció de l'entorn i de la bellesa. Que així sigui per molts anys!

    ResponElimina
  18. Anònim29 de gener del 2016, a les 19:41

    Benvinguda al club "bastoner". Si un bastó ens permet sortir, caminar, passejar, explorar i un llarg etc... perquè entossudir-se a voler anar sense o quedar-se a casa?
    Felicitats! i una abraçada de les Ex-Libris
    Jacqueline

    ResponElimina