NELSON I COMPANYIA
*
2-1-15
*
Fa una setmana, uns tribu de
trinxeraires amb rastes, manta, ampolles de litre suposo que de vi, dos gossos grans i guitarres va que s’instal·len repenjadets a
“l’emblemàtic Balcó del Mediterrani” de la “Smart City”, sobre la manta i amb
els gossos, davant mateix de la finestra del meu estudi, i comencen la
serenata. Migdia, l’hora dels déus, que recitava el poeta.
Ja em van pujar les sangs al cap i els vaig fer el meu
típic senyal: amunt o avall, però no aquí. Naturalment, se’n fotien. Vet aquí
que llavors va en Nelson, hi parla, i els fa fora. Nelson fa les seves
bombolles sota de casa. Sovint parlem i en català, que el sap bé. “És que l’he
vist molt nerviosa a la finestra, i a mi també em fan nosa perquè m’espanten
les famílies que vénen a retratar-se amb les bombolles”. Tot
seguit li tiro al Nelson (no al cap) una bona capsa de galetes, d’aquelles dels
germans Trias.
Pugem a la catedral i allà a la porta, asseguda a
terra, hi ha la Mariana. La trobo molt prima i pàl·lida.
“Caram,
Mariana, ¿que no et trobes bé?” “No, senyora, tinc mal d’estómac. Per cert,
feia dies que no la veia, a vostè...” “És que em costa molt pujar, per les
cames” Anem enraonant, del seu poble a Romania, de la seva família. No dono
diners ni a la Mariana ni al Nelson, tret d’aquest dia que la Mariana, romanesa
prima, d’ulls tristos, cansada, i que porta vint anys asseguda a la pedra de la
porta de la catedral, em diu que m’ha trobat a faltar. (¡I no és pels diners...!)
Em sento con Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars
de Baker Street. Aquesta gent meva em veu, em coneix, enraonem, i estarien disposats
a fer favors... que jo pagaria, és clar.
Us deixo amb el primer sol del 2015, retratat per Vicenç,
que matina més. Continuarem enraonant, perquè ahir, al meu també clàssic dinar
de Cap d’Any es va suscitar la qüestió gramatical de ‘seguir’ i ‘continuar’, i
també la de ‘ser’ i ‘estar’, que van donar molt de joc.
A la Mariana ja la retrataré un altre dia.
*
16 comentaris:
Olga m'agraden les teves històries... M'agrada que et coneguin i que etvtrobin a faltar. També m'agrada que li regalis galetes al Nelson.
I ara afegiré que m'agradaria haver escoltatbles teves converses gramaticals de cap d'any
.
Molt bon any, Olga!
Jo poso les galetes i vosaltres (Vicenç i tu) la gramàtica. Quan quedem?
Bon any, padrina meua!:-)
Molt bon any, Olga!
Amb converses i galetes.
Jo també m'hi trobo:
el Ser i l'Estar són entremalitats de mena, es belluguen massa. Diuen que sempre ha estat així.
Història inquieta, sempre van de tronc. Bona companyia.
I continuem el camí seguint de prop els dies.
Bon Any, Olga.
Suposo que el fet de viure en un lloc tan emblemàtic, té aquests petits inconvenients, atrau gent ben diferent...És bo que algú et trobi a faltar, simplement perquè li caus bé!
Bon vespre, Olga.
Gràcies per aquest primer sol del 2015.Que en puguem veure molts més i núvols i llunes i estrelles.
Una abraçada
Comencen bé l'any, aquests rastes! I el fan començar als altres.
Espero amb ganes la següent entrada de tema gramatical.
Umm, ser i estar... En català s'usa poc estar, més aviat s'usa ser, encara que, per exemple, no és el mateix ser malalt que estar malalt!
Un altre exemple, aquest una mica picant. Els catalans som catalans, però estem al món com a catalans? Ara com ara no ens deixen, ho estem gruant, però potser aquest 2015 serà l'any definitiu de ser i estar al mateix temps? A veure!
El sol lluïtan per sortir i els seus veins lluitan per sobreviura.
Un bon any Olga.
Bon Any Nou Olga. La gent senzilla sol tenir un gran car. ¡Ai! el ser i el estar. Jo els utilitzo molt malament. Coses dels meus origens cordovesos. Una abraçada
Això del car ja s'enten que volia dir cor.
Em pregunto de quim món venen aquesta gent amb rastes, gossos i guitarres. Són neo-hippies?, són senzillament ganduls pidolaires?
Siguin o estiguin on els vingui bé que sàpiguen que hi ha persones, tu, en Vicenç, jo i tants d'altres que volem pau domèstica.
Hi ha un seguici de tipologies de persones que viuen de forma marginal, però arraulides al sistema. En la major part de casos no se sap si la seva forma de vida és puntual o sistemàtica, però no voldria trobar-me en el seu estat.
Esperem que el 2015 sigui tan amable com els vellets de la capsa de galetes Trias.
Una bona amistat la teva amb en Nelson.
la curiosa qüestió del 'ser' i del 'estar', tan vigatana, perquè a Vic, d'aquests dos verbs se'n fa un ús força particular
et desitjo un bon any 2015, que sigui un temps continu, propici per a continuar essent i seguir estant
bon dia, bon any, bones emocions petites i humanes.
Publica un comentari a l'entrada