NELSON I COMPANYIA

NELSON I COMPANYIA

*

2-1-15

*

Fa una setmana, uns tribu de trinxeraires amb rastes, manta, ampolles de litre suposo que de vi,  dos gossos grans i guitarres va que s’instal·len repenjadets a “l’emblemàtic Balcó del Mediterrani” de la “Smart City”, sobre la manta i amb els gossos, davant mateix de la finestra del meu estudi, i comencen la serenata. Migdia, l’hora dels déus, que recitava el poeta.

          Ja em van pujar les sangs al cap i els vaig fer el meu típic senyal: amunt o avall, però no aquí. Naturalment, se’n fotien. Vet aquí que llavors va en Nelson, hi parla, i els fa fora. Nelson fa les seves bombolles sota de casa. Sovint parlem i en català, que el sap bé. “És que l’he vist molt nerviosa a la finestra, i a mi també em fan nosa perquè m’espanten les famílies que vénen a retratar-se amb les bombolles”. Tot seguit li tiro al Nelson (no al cap) una bona capsa de galetes, d’aquelles dels germans Trias.

            Pugem a la catedral i allà a la porta, asseguda a terra, hi ha la Mariana. La trobo molt prima i pàl·lida. “Caram, Mariana, ¿que no et trobes bé?” “No, senyora, tinc mal d’estómac. Per cert, feia dies que no la veia, a vostè...” “És que em costa molt pujar, per les cames” Anem enraonant, del seu poble a Romania, de la seva família. No dono diners ni a la Mariana ni al Nelson, tret d’aquest dia que la Mariana, romanesa prima, d’ulls tristos, cansada, i que porta vint anys asseguda a la pedra de la porta de la catedral, em diu que m’ha trobat a faltar. (¡I no és pels diners...!)

          Em sento con Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars de Baker Street. Aquesta gent meva em veu, em coneix, enraonem, i estarien disposats a fer favors... que jo pagaria, és clar.

      Us deixo amb el primer sol del 2015, retratat per Vicenç, que matina més. Continuarem enraonant, perquè ahir, al meu també clàssic dinar de Cap d’Any es va suscitar la qüestió gramatical de ‘seguir’ i ‘continuar’, i també la de ‘ser’ i ‘estar’, que van donar molt de joc.

          A la Mariana ja la retrataré un altre dia.

          *