AMOR CREAT
*
16-12-14
*
“En un pensament
creador reneixen mil nits d’amor oblidades que l’omplen de grandesa i
d’elevació. I els que a les nits s’uneixen i entrellacen amb voluptuositat
bressolada, fan un treball seriós, apleguen dolçor, profunditat i força per a
la cançó d’algun poeta que ha de venir i que sorgirà per a expressar delícies
fascinants. ” (R. M. Rilke. Cartes a un
jove poeta)
¿Quants volums aplegaríem, entre tots,
si comptéssim els nostres poemes d’amor, editats o no? I segur que no seria un
gènere limitat, per exemple “Poemes d’amor”. No. L’amor hi seria expressat en
centenars d’altres observacions fetes directament o de passada, parlant de
ciutats, mercats, pobles, deserts i muntanyes, amb gent o sense, hivern o
estiu.
Retinc aquestes dues paraules: ‘voluptuositat bressolada’. És així,
bressolada; potser en silenci, potser només entre murmuris, perquè l’acció té
tanta energia en la seva suavitat que, alhora, s’enllaça amb altres situacions
semblants, que han estat, que són i que encara han de ser. Per força aquesta
herència bellíssima i poderosa l’ha de recollir algun poeta que encara ha de
venir, i que volem que arribi perquè ens continuï escrivint una història que volem
immortal.
*
Collage d’OX per a ‘Últimes llums’
15 comentaris:
Voluptuositat versada.
En milers de poemes, de pintures, d'escultures, de músiques...
La font que raja de la inspiració de l'amor no s'estronca.
Tractant-se d'amor sempre serà immortal per la seva mateixa força de trascendència.
Meditació suau.
Mobles senzills.
Habitacions al mar.
I no és un haiku.
Potser els poetes només són petits missatgers, que es fan ressò pertot arreu de l'única història infinita, l'Amor.
I és que hi ha tantes classes d'amor...Molt bonic aquest llibre d'en Rilke i molt profund!
Petonets Olga.
Per mi les millors paraules d'amor són les que no semblen d'amor.
Que bé s'expressa Rilke, una< v eu que no morirà mai i que interessant el comentari que tu li fas, germana del gran poeta.
L'amor és creatiu!
L'amor és l'aliment dels versos, els versos l'aliment de l'amor.
jo també penso que l'amor ultrapassa l'àmbit del poema
i que m'agraden les revoltes suaus
s'apropa Nadal o és que tenim l'emotivitat a pell de flor...
el cas és que fa molt de goig llegir les paraules de Rilke entrelligades amb les teves reflexions
.
L'amor, que tot ho embolcalla i atot dóna sentit...
Sí, m'agradaria que algun poeta descrivís un dia l'amor que he viscut, amb les seves paraules, que de ben segur el transformarien. A millor. Mentrestant m'hauré de conformar en anar descrivint la resta de la vida que m'envolta, sempre volent-la ennoblir, no sempre aconseguint-ho.
Potser només un tema ha generat més poesia que l'amor: el seu contrapunt, el desamor.
És clar que en definitiva parlem del mateix...
Molt bon desigs, els expressats, fruit de la consciència i del temps de Nadal.
L'amor escrit creix i es da gran, s'alimenta dels mots, tan com els mots s'alimenten de l'amor.
Quin goig escriure i llegir poemes d'amor... Quan s'estima intensament.
Publica un comentari a l'entrada