AMOR CREAT

AMOR CREAT

*

16-12-14

*

“En un pensament creador reneixen mil nits d’amor oblidades que l’omplen de grandesa i d’elevació. I els que a les nits s’uneixen i entrellacen amb voluptuositat bressolada, fan un treball seriós, apleguen dolçor, profunditat i força per a la cançó d’algun poeta que ha de venir i que sorgirà per a expressar delícies fascinants. ” (R. M. Rilke. Cartes a un  jove poeta)

          ¿Quants volums aplegaríem, entre tots, si comptéssim els nostres poemes d’amor, editats o no? I segur que no seria un gènere limitat, per exemple “Poemes d’amor”. No. L’amor hi seria expressat en centenars d’altres observacions fetes directament o de passada, parlant de ciutats, mercats, pobles, deserts i muntanyes, amb gent o sense, hivern o estiu.

          Retinc aquestes dues paraules:  ‘voluptuositat bressolada’. És així, bressolada; potser en silenci, potser només entre murmuris, perquè l’acció té tanta energia en la seva suavitat que, alhora, s’enllaça amb altres situacions semblants, que han estat, que són i que encara han de ser. Per força aquesta herència bellíssima i poderosa l’ha de recollir algun poeta que encara ha de venir, i que volem que arribi perquè ens continuï escrivint una història que volem immortal.

*

          Collage d’OX per a ‘Últimes llums’