¡QUINA CREU!
*
27-4-14
*
El grup de fidels que anaven a admirar la creu diu
que van quedar terroritzats: la nova creu alçada en honor de Joan Pau II, a la
bonica regió alpina italiana de Brescia, es trenca pel mig, baixa com un llamp
i mata l’infortunat jove de 21 anys Marco Gusmini. Ira de Déu sobre els
pecadors, hauria dit monsenyor Rouco. Perquè Joan Pau II va fer possible el
domini de Rouco Varela, que encara cueja amb la por infernal. La creu feia 30 metres i pesava 300
quilos. Per les fotografies es veu que portava santcrist i tot, que també va
quedar masegat. ¿Us imagineu? El santcrist que mata, en un cos a cos fatídic, un jove fidel que podia ser el
sant Joan estimat.
Una bona majoria d’opinadors pensa
que aquest és un mal auguri. I tant, que sí. Més simbolisme no se n’hi pot
atribuir. La llàstima és la mort del pobre noi, i per ell i tants altres
innocents tinc avui un record: l’encomano a la mare de Deú de Montserrat, per a
la que tinc un pensament, ara que tothom prova d’oblidar.
*
8 comentaris:
El temerari escultor que va alçar una creu tan alta no la va assegurar prou. Podia haver caigut un dia de tempesta, de nit quan no hi hagués ningú a sota.
La sort que no ha acompanyat el noi, segueix protegint gent com el Rouco.
També reivindico la Patrona de Catalunya. Per la fe dels nostres ancestres. Que protegeixi tots els catalans (creients o ateus) de les males ventades.
Fita
És molt penosa i trista aquesta notícia. Però per a mi no és cap mal auguri, només un accident que podia haver-se evitat.
Quines coses passen!!!
Manca de càlcul i de seguretat... increïble!!! Amb la tecnologia que tenim a disposició. Una feina mal feta. Hi haurà qui assumeixi responsabilitats?
Caram, no he sentit la notícia...Casualitats de la vida i jo també m'afegeixo a aquest pensament per la Moreneta:
"dels catalans sempre sereu Princesa"...
Bon vespre, Olga.
El dia que la religió formi part de l'àmbit més íntim de les persones i deixi de ser una eina de poder, podrem assegurar que ja som del tot civilitzats.
Coses i esdeveniments no són que el que són, simplement, sinó la interpretació que en fem. Mal auguri sembla, sí. Aquest papa, ara canonitzat, de segur era un bon home, però sant... Conen persones que en tenen qualitats santes i són completament anònimes!
No crec que hagi de barrejar-se la fatalitat de l'accident amb cap connotació religiosa, perquè fins i tot una porteria de futbol mal falcada pot matar un noi que hi sigui a prop, però entenc que en aquest cas sigui inevitable fer-ne tota mena d'interpretacions més o menys eclesiàstiques...
Una abraçada.
Cadascú hi pot veure el que vulgui en aquest fatal accident. Jo només hi vull veure això i la feina mal feta dels que van muntar la creu.
Publica un comentari a l'entrada