ABRIL, EL MÉS CRUEL DELS MESOS
*
1-4-14
*
“(...) És tèrbol, atziac, sentir
que xisclen
falziots en la tarda, mala tarda
d’abril, el més cruel dels mesos
(...)
*
*
“(...) Pregunto si no és
un gran consol dir la paraula “pluges”
i fer que plogui tot un llarg
matí d’abril, on a recer d’una ala
de plom prenyada de tempesta
puja en espira el cant d’un
rossinyol (...)”
*
Joan Vinyoli: Versos molls / Tot és
ara i res. Del llibre “Tot és ara i res”. 1970.
*
L’enyorança, la
tristesa, l’amargura que desprenen la majoria de poemes de Joan Vinyoli sembla
que es condensin al mes d’abril. Avui s’estrena un nou abril. ¿Quins abrils
degué patir el poeta que tals paraules li dictaren?
La pluja com a
consol. S’adiu amb la boirosa quietud interior, quan el poeta, amb la vida
viscuda, recorda els anys d’infant, els més clars i lleugers de la vida, aquell
paradís que potser no va tenir, perquè escriu: “No puc pas dir que fóssim /
feliços, no, però la meva / germana i jo pensàvem, inventàvem jocs.” (A hores
petites”, 1981)
Subscric la pluja com a consol i
catarsi, llàgrima i vidre, mar bromosa, que fa lliscar les paraules perquè els
anys són de mal suportar, com reconeixia Vinyoli. Com ho expressa sensiblement
Núria Candela quan recita aquests poemes a “Diu Joan Vinyoli”, amb música i
cant d’Eduard Iniesta.
*
Collage d’OX.
12 comentaris:
El poema d'en Vinyoli és una mica sever amb el pobre abril.
La teva prosa, Olga, és una mica més indulgent.
En tot cas, va bé haver-vos llegit... pel que pugui passar aquest abril que estrenem. Ja estem avisats.
Fita
Per a mi la pluja continua essent polivalent. Espero que un dia
-d'abril, posem- pugui destriar-ne un únic sentit.
També el teu text destil·la una mica de tristor suau que malgrat tot deixa una escletxa de llum. L'abril sempre és mes d'esperança i ressorgiment.
ABRIL...QUIN GRAN MES
UN 14 D'ABRIL,LA JOIA D'UN FILL AL UNIRSE A LA SEVA ESTIMADA...
24 D'ABRIL,EL PLOR DEL PRIMER NET....
Totes i cadascuna de les situacions meteorològiques, a mb sol, pluja, boira, vent, fred, calor... tenen el seu atractiu, i també algun defecte, però nosaltres hem de ser feliços pel simple fet de poder-los gaudir o patir.
Probablement em caldrà repassar de nou la sòbria i polida biografia de Vinyoli feta pel meu amic Pep Solà per veure què hi tenia Vinyoli de fixat en el mes d'abril.
És un mes que, pel seu esclat renovat de vida, pot resultar corprenedor per qui gira més la vista enrere que endavant.
A mi la idea d'abril m'agrada. Primavera, tot renaix, no fa molt de fred ni molta calor, cadència de pluja... clar que sempre no és així, potser el tinc una mica idealitzat, aquest mes.
També penso que la pluja moltes vegades és un consol, però a mi m'agrada la piuladissa d'ocells els vespres d'abril...
Quan arriba el mes d'abril,
vora el llac reneix la vida...
Petonets, Olga.
A mi tampoc no hem fa el pes, l'abril. Però m'agrada acomiadar-lo amb Sant Jordi
Si l'abril és tan fred i humit com ho ha estat el març, sobretot l'última quinzena, acabarà amb mi...
literalment!
Petons, Olga
Jo sí que vaig tenir un paradís a la infantesa, només contrastat amb el que m'arribava a costar la música i allò físic, la gimnàsia, la natació.
Quin goig trobar plegats Vinyoli, Olga Xirinacs i Núria Candela.
Publica un comentari a l'entrada