TAMBORS DE GUERRA
*
16-3-14
*
Després de Nadal, les confraries de Setmana Santa comencen a assajar la
desfilada dels misteris que, en una ciutat costeruda com la nostra, necessita
entrenament. Tot el matí, des de la Part Alta fins el Passeig Marítim i
Serrallo, ressonen els tambors a pas rítmic. Hi ha queixes dels veïns, perquè ho
solen fer en caps de setmana, quan la gent pot dormir, però aquest no és el
tema.
La qüestió és que tanta desfilada de tambors em recorda militars en
formació, preparant-se per qualsevol cosa desagradable. Tambors de guerra, com
un títol de l’Oest. La religió s’ha tamboritzat i timbalitzat de forma
castrense. De seguida em ve al cap algun país colpista, possiblement de
l’Amèrica Llatina. I la reflexió s’imposa: ¿d’on van sortir tants països
colpistes? Penso que de les ensenyances i exemples dels invasors espanyols, els
aventurers catòlics. L’Amèrica del Nord, amb altre tipus d’aventurers de
religió distinta, no han fet el mateix camí que els del sud. Com el Raimon més
lúcid, penso que “nosaltres no som d’eixe món”, però que ens hi obliguen a ser
a cop de tambor.
*
Collage d'OX
6 comentaris:
Si que és veritat,això que dius, les processons de Setmana Santa, tenen un ritme força castrense, però estem tan acostumats a veure-les així, que segurament si fos diferent ho trobaríem estrany.
Bona nit, Olga.
Del tema de llatinoamèria, esperem que els Pinotxet, Videles, Banzers i cia. no heredin la tendència colpista, com sí que fa a l'Estat Espanyol la nissaga dels Tejero!
Fita
El soroll dels tambors arriba on no es deixa que les paraules tinguin força a base de raó.
ELS IMPERIS,SEMPREAN AXAFAN ELS POBLES A RITME DE TAMBOR... PERO ESPÀNYA ENCARA ES CREU SER UN IMPERI?...SON MOLT CAPAÇOS,
El silenci ja és un luxe, fins i tot ho diuen els diaris!
Avui en dia tothom troba natural el soroll, però jo estic, fins i tot, avorrint la música.
Publica un comentari a l'entrada