CALAR FOC A LA TAULA
*
9-3-14
*
De tant sentir a parlar de la taula ja n’estic fins als nassos. No hi ha
tertulià, polític, presentador, entrevistador o entrevistat que no digui el
tòpic: “ho poso damunt la taula”. Hi hauria d’haver una convenció per evitar
repetició tan suada, frase coixí, frase crossa, que surt de la boca com un
ruixat de capellans.
La taula aquesta deu ser resistent, pel que es veu. Ara bé, tant posar de
tot i variat, gruixut i pesant damunt la taula, ¿serveix per a alguna cosa?
¡No! Al contrari: la pols s’hi acumula, ningú no ho recull i els temes exposats
i deixats es corquen, es saliven, s’hi caga la mosca i acaben per embussar
l’orella i el cervell del sofert oïdor fins que el pacient es col·lapsa i pren
el determini de calar foc a la taula aquesta, carai.
*
Dibuixet d’ox
11 comentaris:
La taula és plena de disbarats.
Com van dir Miquel Martí Pol i Lluís Llach, en el disc "Porrera":
"La merda dels nous intel·lectuals amb cervells de micròfon
que des de poltrones llepaires ens manen idees de merda".
Fita
Dons calem foc a la taula... I si pot ser a mb totes les idees de merda a sobre...
He, he, m'has fet riure, realment s'hi posa tot segons alguna dita picarona...
Petonets, Olga.
Potser aquests que ho posen tot sobre la taula haurien de treballar drets.
Les persones que deixen missatges i idees s sobre de la taula s'haurien d'esforçar en transformar-los en fets.
Menys parlar i més treballar, que ja n'estem tips de teòrics.
Una vegada vaig escriure una oda a una taula. I me la van publicar. Però no sé on para, aquella hipèrbole. La taula, sí. Encara aguanta. La tinc a sobre, a punt d'esclafar-me.
Carn de la que es pot mesurar amb la mà i el palmell, i així saber-se viu. No la paraula més suada, la que ens fa d'abric o impermeable. Però això, i permet-me la "impostura", són figu(r)es d'un altre paner.
Mercès per tant, estimada. :-)
Sembla que la taula ho aguanta tot, com la terra soferta, que aguanta les nostres impertinències i, pitjor, encara, les nostres agressions.
Ja sé que no hi té res a veure, però aquesta expressió m'agrada tan poc com "compartir" en el món dels blocs. Quan jo escric no comparteixo res, en tot cas sóc llegida.
Jo hi poso els mistos.
Sense arribar a tal extrem, que el foc em fa por, aporto una idea que em ve d'una història personal. Durant mesos vaig estar integrat en una llarga i tediosa negociació sindical. El moderador de la taula solia iniciar cada sessió dient que posava sobre la taula els temes pendents en les anteriors -que mai semblaven minvar-. Alguns ens rèiem molt mirant el centre de la taula, que era un gran i ovalat forat. Taules amb forat al mig per anar abocant-hi els temes que els tertulians que aferren els temes per no deixar-los mai rematar. Això proposo.
Publica un comentari a l'entrada