¿QUINA SOBIRANIA, SENYOR BAUMAN?
*
18-3-14
*
Un dels nostres diaris concedeix dues pàgines centrals a un opinador que
es diu Zygmunt Bauman, convidat a Barcelona pel cicle ‘D.O.Europa’.
Assegura el tal Bauman que la globalització és la causa de tots els
nostres desencerts i misèries actuals, i ho raona llargament.
Conclou: “Les forces globalitzades, els fluxos del capital, etc., ignoren la
sobirania dels països.” “No es tracta de tenir un govern global, sinó un
equivalent als territoris sobirans.”
Però, oh paradoxa, ves per on, quan se li pregunta què en pensa del procés
sobiranista a Catalunya, l’home respon:
“Són intents de resoldre grans problemes amb un instrument passat de moda: la
separació territorial. Això és tot el contrari del futur de la Humanitat, que
comporta conviure amb les diferències.”
¿Quina sobirania defensa, doncs, el senyor Bauman? ¿I ens ho ve a
predicar convidat per nosaltres mateixos?
*
8 comentaris:
El poble català i no pas el Sr. Bauman, és qui decidirà què ha de fer.
La sobirania de Catalunya no és una qüestió de modes.
Fita
Jo no el veig tan equivocat: trobo que una de les gràcies de la vida és conviure amb les diferències (i els diferents) i no renunciar-hi intentant buscar una uniformitat anorreadora.
Potser a vegades no ens expressem bé.
És que de teves a meves, com diu el refrany, hi ha un abisme!
Potser hauríem de ser més curosos a l'hora de triar els convidats...
Bona nit, Olga.
Conviure amb les diferències està bé, però deixar que els veïns acabin amb nosaltres i les nostres coses: llengua cultura i calers, no...
La sobirania de Catalunya és un acte de supervivència...
A aquest senyor li haurien de presentar a l'Albert Rivera, s'avindrien. Per cert, què esperen els polítics espanyols per enderrocar el mur de la vergonya? Així podrien conviure amb la diferència com els vingués de gust
Aquí, de sempre hem anat a buscar patums a fora, alhora que desaprofitem la saviesa local.
Molt penós el que diu. Amb la independència continuaríem convivint amb les diferències. No es tracta pas d'això.
Publica un comentari a l'entrada